Josep Tarradellas Joana
El 1958, el president Josep Tarradellas visita Caracas.
Josep Tarradellas Joana (1899-1988) en substitució de Josep Irla (1874-1958) va ser el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili des de 1954 fins a 1977 i de la Generalitat provisional des d’aquesta data fins a 1980.
El 1986 se li va concedir el títol nobiliari de marquès de Tarradellas. Dóna nom a una de les principals avingudes de Barcelona, que travessa tres districtes: Les Corts, Sants-Montjuïc i l’Eixample.
Des de l’1 de març de 2019, data en la qual es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), l’Aeroport Barcelona-El Prat va ser anemenat Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, en homenatge a l’expresident.
Des de l’Argentina fins a Mèxic
En començar el seu llarg exili, Tarradellas residia a França, inicialment a París, després a Saint-Martin-le-Beau (Tours).
El 1958, any de canvis en la regió, va realitzar una visita a cadascuna de les ciutats rellevants -pel que fa a l’emigració catalana- d’Amèrica de Sud.
Va començar des de Buenos Aires (AR), on es commemoraven els trenta anys de L’Hora catalana, un programa radial en llengua catalana. Després va viatjar a Mendoza (23 de novembre), on se celebrarien els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili. A aquesta celebració es van traslladar nombrosos catalans residents a Xile.
Des d’Argentina, pren un hidroavió que el trasllada a Montevideo, capital uruguaiana. Allí és rebut amb honors de cap d’estat i com a hoste oficial del govern uruguaià.
De Montevideo marxa a Santiago de Xile, on el rep, el 27 de novembre, l’alcalde Álvar Salamero, d’origen català.
Després arriba al Perú, on només li permeten ingressar com a turista. Del Perú vola a Panamà i a Bogotà (CO). Arriba a Caracas el 7 de desembre i participa al programa L’Hora catalana amb Maria Gispert, Josep Silvestre i Antoni Tricàs.
De Veneçuela viatja a l’Havana (CU), on l’ambient està espès, doncs falten pocs dies per al triomf de la revolució de Fidel Castro (31 de desembre de 1958). Tarradellas no aconsegueix sortir de l’aeroport i continua vol cap a Mèxic.
A Mèxic no és molt ben rebut -fins i tot ignorat- doncs l’emigració local creu que ha de sortir del càrrec. Dolors Bargalló, directora del programa radial L’Hora catalana i representant del casal de Mèxic DF, pràcticament el menysprea.
El 29 de desembre abandona Mèxic i torna a França.
El president a Caracas
Ja Tarradellas havia estat convidat a Veneçuela, pel Centre Català de Caracas i no va poder assistir als actes de l’aniversari de la fundació del casal d’aquest mateix any.
A Veneçuela el rep el president del casal, Bernat Jofre, un mallorquí molt ben relacionat, qui era representant dels interessos i inversions de les empreses del grup Rockefeller a Caracas.
Aquí va ser nomenat president honorari del Centre, se li va presentar una obra de teatre en català, se li van fer diversos menjars d’homenatge, se’l convidà a ballar sardanes, és a dir, una mica de tot, en el marc del respecte i la cordialitat.
Però sembla, que hi van haver problemes perquè moltes persones volien tenir l’honor de rebre al president a casa seva, mentre que altres creien que l’adequat era que utilitzés la suite presidencial de l’Hotel Àvila de Sant Bernardino (al nord de Caracas), on el gerent era el català Francesc “Frank” Balagué Anglada, qui l’atendria com els déus.
Per evitar picabaralles, a la fi es va informar que s’allotjaria a casa del Doctor Carles Pi i Sunyer. Però segons es deia en veu baixa, Tarradellas es va allotjar a casa d’una altra família catalana.
Fonts:
La ràdio en català a l’estranger By Martí Garcia-Ripoll Duran, Cinto Niqui Espinosa
La Senyera. Arxius de la Biblioteca de Centre Català de Caracas
Fotografia:
Tarradellas a Barcelona (blanc i negre) Wikimedia Commons.
Avinguda Tarradellas, Barcelona. Photo By Ricardo Ricote
