Barcelona (ES) 3-11-1903 / Caracas (VE), 13-03-1991

Escultor.

Va néixer en el si d’una família il·lustrada. El seu pare va ser el poeta i assagista català Joan Maragall (1860-1911). Es va formar a l’Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona, on va ser deixeble de l’escultor Pablo Gargallo.

El 1923, després del cop d’Estat del general Primo de Rivera, l’esmentada escola va ser desmantellada i Maragall va acudir al taller del cèlebre escultor Josep Llimona, qui el va acollir en el seu estudi per modelar.

Entre 1925 i 1934 va fer diversos viatges a París, on va passar llargues temporades per completar la seva formació i es va relacionar amb Picasso i Maillol.

Aviat va començar a participar activament en la vida artística de Barcelona, tant en mostres col·lectives com en exposicions individuals que va realitzar a la Sala Parés de Barcelona.

El 1937 va modelar el bust del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, per encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, i el mateix any va rebre un oferiment del Ministeri d’Educació de Veneçuela per exercir el càrrec de professor de modelatge a l’Escola d’Arts Plàstiques de Caracas.

Dos anys abans s’havia casat amb la veneçolana Josefina McGill Sarrià, exiliada arran de la dictadura del general Juan Vicente Gómez.

En plena Guerra Civil Espanyola, i a causa de la conflictiva situació política que llavors es vivia a Espanya, la família va decidir instal·lar-se a Veneçuela. Des de llavors Maragall va considerar a aquest país la seva segona pàtria.

La seva trajectòria artística va mostrar l’impacte que l’escultor va rebre en descobrir el paisatge i la civilització de l’altre costat de l’Atlàntic. Especialment durant les dècades de 1940 i 1950 va rebre nombrosos encàrrecs i va esdevenir un representant de l’escultura oficial veneçolana.

El 1943 va ser guardonat amb el Premi Nacional d’Escultura per la seva escultura en bronze Auyucama, i el 1953 li van atorgar la condecoració de l’Ordren del Libertador Simón Bolívar.

En aquesta mateixa època va realitzar les escultures destinades a la Font Monumental de la Plaça de Veneçuela (actualment situada al parc dels Caobos de Caracas), cinc grans estàtues que representen cinc regions de país veneçolà: l’Àvila, els Plans, l’Orinoco, els Andes i el Carib.

Guillermo Pacanins, governador del Districte Federal, li va encarregar la realització dels monuments d’exaltació nacionalista Los Símbolos, Los Precursores i Los Próceres, amb relleus al·lusius a les quatre batalles per la independència d’Amèrica de Sud: Carabobo, Pichincha, Boyacá i Ayacucho.

El 1961 va tornar a Catalunya i va fer el grup escultòric Oda a Barcelona, obra dedicada al seu pare, i una estàtua al·legòrica de la Sardana (1965), totes dues a la ciutat de Barcelona, la Dona marinera (1966) a Lloret de Mar i una estàtua en bronze de Pere el Gran (1973) per al castell de Vulpellac, a prop de la Bisbal (Girona). El 1970 va fer la seva primera exposició a Madrid, a la Galería del Cisne.

Novament establert a Veneçuela, va executar el monument commemoratiu “Als caiguts de la generació del 28” (1978-1979), destinat als jardins de la Universidad Central de Venezuela, i el 1982 va rebre el que va ser el seu últim encàrrec públic, un bronze del fundador de la Universidad Metropolitana de Caracas, Eugenio Mendoza, per als jardins d’aquesta universitat.

Mor a Caracas el 13 de març de 1991, als 87 anys.

Font: Reial Acadèmia de la Història. Espanya. Biografies. / Per Judit Subirachs Burgaya

Bibl .: M. Manent, Ernest Maragall. Escultor, Barcelona, Aedos, 1984; A. Salcedo Miliani, “Manuel Cabré i Ernest Maragall, dos artistes catalans a Veneçuela”, a Revista de Catalunya (Barcelona), 94 (març de 1995), pàg. 49-67; H. Batlle, “En el centenari d’Ernest Maragall”, a Serra d’Or (Barcelona), 526 (octubre de 2003), pàgs. 31-35.

Fotos: IAM Veneçuela (Institutional Assets and Monuments of Veneçuela). Luis Chacín.

Foto principal: L’escultor Maragall treballant al monument de Los Símbolos. Model, Susana Duijn