Barcelona (ES) ​​1930

Actriu.

Va debutar professionalment com a actriu de repartiment a la comèdia Manolo ante el peligro (1951), que es va representar al Teatre Talía del Paral·lel de Barcelona amb José Sazatornil com a cap de cartell.

Posteriorment va treballar amb l’actor i empresari Paco Martínez Soria i amb l’actriu Pepita Serrador, i va començar a combinar aquesta activitat amb el cinema.

Va actuar en dues obres molt populars al costat de Joan Capri, Romeo de cinco a siete (1955) i El señor Perramon (1960), i paral·lelament va protagonitzar la seva millor interpretació, La cárcel de cristal (1956, Julio Coll); a més de Cristina (1959) i Gaudí (1960), tots dos de Josep Maria Argemí, i amb bones crítiques.

Associada amb Joan Comellas el 1960, van muntar versions catalanes de gènere vodevilesc, sent un dels seus èxits més destacables, Nannete m’ha dit que sí.

Va passar dos anys a Veneçuela, entre 1961 i 1962, contractada per la cadena televisiva RCTV (Radio Caracas Televisión), per fer telenovel·les. Va participar almenys en dues, “Hacia La Luz” i “La Fracasada”. També va fer anuncis publicitaris.

A “La Fracasada” va treballar amb Rosita Vásquez i Héctor Hernández Vera (protagonistes) i Daniel Farías, Teresa María Rojas, José Poveda i Olga Castillo.

Va tornar a Barcelona per rodar diversos “Estudio 1” a més de protagonitzar l’òpera prima de Vicente Aranda i Román Gubern, Brillante porvenir (1963-1964), amb el qual va guanyar el premi a la millor interpretació femenina al Festival de Molins de Rei.

L’any següent va rodar La vuelta i La muerte llama otra vez, tots dos de José Luis Madrid. Cal destacar que com a empresària va tenir èxit amb diverses obres a Madrid, Las tres perfectas casadas, La casa de los líos i els grans èxits La ratonera, El diluvio que viene, que també es van representar a Barcelona, i Sin chapa y sin collar, amb Paco Morán.

Una llarga malaltia la va deixar en l’oblit, però encara va participar en petits papers en El Teatre Dalí, La telaraña (1989, Antoni Verdaguer), El crimen del cine Oriente (1996, Pedro Costa), i el 2000 va protagonitzar El paraíso ya no es lo que era (Francesc Betriu), una producció rodada a Tunísia, amb guió de Rafael Azcona.

Font: enciclopedia.cat

Fotografia: https://enciclopediacineespa-fernando.blogspot.com/