Gerri de la Sal, Pallars Sobirà (ES) 23-09-1944 – Barcelona (ES) 27-09-2018

Actor i director.

Intèrpret d’una trajectòria densa (prop d’un centenar d’estrenes i unes 7 mil representacions), es va iniciar en el teatre el 1963 i aquest mateix any, amb Santi Sans, va fundar Gogo Teatre Experimental Independent.

Va debutar professionalment el 1965 amb la companyia de Núria Espert amb “A Electra le sienta bien el luto”, d’Eugene O’Neill. Tot i ser contractat pel Teatro Español (1970), al cap d’un any va abandonar la companyia.

El 1973 ve a Veneçuela, on va treballar primer a la televisió i, més tard, com a actor convidat i després com sotsdirector del Grup de Teatre Rajatabla, de l’Ateneu de Caracas.

A televisió va fer breus aparicions en telenovel·les de Radio Caracas Televisión. Inicialment, aprofitant el seu accent castís, va treballar a “Boves El urogallo”, adaptació del llibre de Francisco Herrera Luque, com a lloctinent del terrible bandoler.

També va estar en adaptacions novel·lades de “Doña Bárbara” i “La Trepadora” de l’escriptor veneçolà Rómulo Gallegos (1884-1969).

Al cinema, va treballar a la pel·lícula “Sagrado y Obsceno” (1976), del director Román Chalbaud, on va interpretar a Brugerolas, un català amo d’un camió distribuïdor de refrescos i aficionat als temes de la política internacional.

Va guanyar dos Premis Nacionals de Teatre (1975 i 1979). I com diu el periodista Edgar Moreno Uribe: “es va afartar del tròpic, i d’altres cosetes més, i va tornar a la seva “estimada” Barcelona”.

Al seu retorn a Catalunya (1983), va reprendre les interpretacions sota la direcció de directors com Jorge Lavelli (La tormenta, 1983), Mario Gas (La ópera de tres centavos, 1984), Gerardo Malla (Trampa para pájaros, 1991), Manuel Dueso (La presa, 1999), Ferran Madico (Todos eran mis hijos, 1999), Àlex Rigola (Woyzeck, 2001) i altres.

Va ser membre de la Companyia de Teatre Romea (2000-08) on, a les ordres del seu director Calixto Bieito va actuar en set obres, entre altres El rei Lear (2002), Macbeth (2003) i Plataforma (2006), per la interpretació en la qual en 2008 va rebre un premi Max al millor actor secundari.

Posteriorment va destacar en Les bruixes de Salem (2016), dirigida per Andrés Lima, La taverna dels bufons (2016, Martí Torras), Sòcrates. Judici i mort d’un ciutadà (2017, Josep Maria Pou) i Adossats (2018, Jordi Casanovas).

Va fer també algunes incursions en la direcció teatral (Crim perfecte, 1999; Sóngoro Cosongo, 2004, i Pa’tras ni pa’coger impulso, 2005).

Director de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques des de 2006, vinculada al grup Focus, l’any 2017 va ser nomenat director artístic.

De les interpretacions cinematogràfiques cal destacar El caballero del dragón (1985); de Fernando Colomo; La radio loca (1986), de Francesc Bellmunt; El aire de un crimen (1988), d’Antonio Isasi-Isasmendi; Makinavaja, el último chorizo (1992), de Carlos Suárez, i Don Jaime, el Conquistador (1994), d’Antoni Verdaguer.

Va actuar també en telefilms (La estrategia del cuco, 2001; El retablo del flautista, 2012; Vicente Ferrer, 2013), sèries de televisió (Agencia de viajes, 1993; La barbería, 1993-96; Lo Cartanyà, 2005-07, Cuéntame cómo pasó, 2015-16) i en diversos programes de televisió, entre els quals destaca el concurs Usted juzga (1985), on interpretava el personatge de Rafeques, que va obtenir una gran popularitat.

Va ser també doblador al català de diverses pel·lícules, entre elles La llista de Schindler o La núvia de Frankenstein.

L’any 2016 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Font: Enciclopèdia.cat

Fotografia: Carles Canut i Bartra © El Periódico de Catalunya