Mont-roig del Camp (ES) 16-05-1920 / Barcelona (ES) 15-02-2017

Químic i oceanògraf.

Després de combatre en l’exèrcit de la Segona República i de passar pels camps de refugiats de França, va tornar a Barcelona, on es va llicenciar en química i es va doctorar en biologia per la Universitat de Barcelona.

En la dècada de 1950 va ser director de l’Instituto de Ciencias del Mar de l’illa Margarita (Veneçuela), actualment Estación de Investigaciones Marinas de Margarita (Edimar), on va crear el laboratori oceanogràfic de la Fundació La Salle. Al final d’aquest període va treballar amb el valencià Fernando Cervigón Marcos, qui seria el fundador i primer director del Museo del Mar, a l’illa de Margarita.

Va ser president del Comitè d’Oceanografia Química del CIESM (Mediterranean Science Commission) de Mònaco.

Convidat pel Reial Institut de Ciències Naturals de Bèlgica, el 1966 va participar en una investigació antàrtica. En aquest viatge va posar en marxa el seu sistema per analitzar i registrar de manera contínua les dades referents a la composició química, la temperatura i la salinitat de les aigües marines utilitzant sensors remots (posteriorment aquests sensors es van aplicar a tots els vaixells oceanogràfics del món).

Convidat pel govern argentí, el 1984 va tornar a l’Antàrtida, juntament amb dos científics més del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) d’Espanya. El 1986 va participar en una nova expedició antàrtica organitzada per científics polonesos i, juntament amb l’equip de científics del CSIC que l’acompanyava, va instal·lar el primer campament antàrtic espanyol a l’illa de Livingstone.

Aquest campament, un any més tard es va convertir en la Base Antártica Española Juan Carlos I (inaugurada a principis de l’any 1988), de la qual va ser director fins al mes de maig del mateix any, que va patir un vessament cerebral que li va impedir continuar amb la seva tasca científica.

Font: enciclopedia.cat

Fotografia: Antoni Ballester i Nolla (1974-1975) / © Instituto de Ciencias del Mar