L’escriptor i periodista Miroslav Zvonimir Popic Pastene (o, com el coneixem tots, Miro Popic), es va passar dos anys investigant l’origen del pa de pernil i aclareix de forma inequívoca la veritable història.

El desembre de 2010, Popic va publicar a la seva pàgina web (www.miropopic.com) una interessant nota que va titular “La verdadera historia del Pan de Jamón”, on fa diverses precisions. Una molt interessant és que 30 anys després de publicar ‘El Libro del Pan de Jamón’ seguia esperant poder cobrar els drets d’autor “que mai em van pagar”.

Què és el pa de pernil?

És un pa farcit de pernil, cansalada sofregida, panses i olives verdes, en general, farcides amb pebrot o pebre vermell. És un pa típic de Veneçuela, que forma part de la gastronomia nadalenca de país.

És cert que ni Bolívar, ni Páez ni Sucre mai van poder menjar pa de pernil?

Absolutament cert. No van poder fer-ho perquè en la seva època simplement no existia. És una creació de començaments de Segle XX.

Com es feia el pa de pernil original?

Amb massa de pa “sobado” (pa fet amb oli o mantega)  que s’emplenava amb les restes del “pernil de coleto” que es planxava després de deixar-ho remullant en una preparació que incloïa vins, claus, pinyes, canyella, paperot, etc.

Sempre va ser un plat casolà?

Usualment les grans receptes neixen a les cuines casolanes i d’allí passen a la cuina pública, als restaurants. Amb el pa de pernil va passar el contrari. Des dels seus orígens va ser un producte industrial que es va transformar en tradició nadalenca. La seva preparació domèstica és cosa recent.

Només es fa amb pernil?

La recepta original ha variat. Hi ha fleques que en comptes de pernil de porc utilitzen gall dindi, per als que per qüestions religioses o prescripcions mèdiques, no poden menjar porc. Altres preparen versions amb massa de pasta de full.

¿Però és un invent català?

No. El pa “amb” pernil, així es deia al principi, es va inventar el 1905 a la Fleca “Ramella”, que quedava a la cantonada de Gradillas, al centre de Caracas.

“Va ser Ramella qui va començar amb el pa de pernil i després van seguir altres fleques”, va declarar a Popic en Luis Morales, quan encara era secretari de l’Associació d’Industrials de Fleca, associació gremial que ell mateix havia fundat el 1955.

No m’ho crec. Hi ha més proves?.

Continuem amb la història de Popic:

Una altra fleca famosa per a l’època era la “Solís” de F. Banchs & C.A., i alguns creuen que va ser allà on es va elaborar per primera vegada i que qui ho va fer va ser el vell Francesc Banchs, català, arribat a Veneçuela en 1890.

Però no és així. “El meu avi va arribar d’Espanya el 1890 -va declarar el seu nét, el Dr. Francisco Banchs- i era de professió forner, però ell no va inventar el pa de pernil.

A la fleca de ‘Solís’ va començar a fabricar-se a principis de segle, però no vam ser nosaltres els que ho vam inventar, ja una altra fleca ho havia fet abans. Es feia amb pernil “Ferris” i es picava en quadrets d’un centímetre. Ho recordo molt bé perquè jo era l’encarregat de tallar-lo i pesar-lo.

Al pa de Bs. 1 se li posaven 30 grams de pernil i 5 grams de panses, al de Bs. 2, 60 grams de pernil i 10 grams de panses, i al de Bs. 4, 120 grams de pernil i 20 grams de panses. Eren pans per encàrrec”.

 

Font: Misión Gula de Miro Popic. La verdadera historia del Pan de Jamón. 13-12-10

Enllaç per llegir l’article complet (en castellà):

http://www.miropopic.com/n74/La-verdadera-historia-del-Pan-de-Jamon

Enllaç per comprar “El Nuevo Libro del Pan de Jamón” de Miro Popic: click_aqui

Fotografia: Pa de pernil. Tradició nadalenca veneçolana. Photo by By Wilfredor