Barcelona (ES) 11-2-1910 / Arezzo (IT) 21-2-1974

Pintor, escultor, gravador i investigador del folklore veneçolà.

Fill del també pintor i fotògraf Julio Vallmitjana Colomine i d’Ana María Vallés. Adolescent encara, ingressa a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva ciutat natal, on va estudiar 2 anys. Després va viatjar a París per seguir estudis a l’École Boule i a l’École des Arts Décoratifs. Va realitzar, a més, cursos especials d’esmalt, ferro forjat, escultura i talla en fusta.

Va fundar, juntament amb Joan Prats, Josep Lluís Sert i Robert Gerhard, el grup avantguardista català Adlan. Va ingressar com a professor de dibuix a l’Institut Blanquerna de Barcelona, desenvolupant una extensa tasca en el camp de la joieria i l’art sacre.

La Guerra Civil Espanyola el porta primer a França i després a Veneçuela el 1938. Va ser professor de la “Escuela Experimental Venezuela”. Escriu per a la secció cultural de El Universal. S’integra al grup literari Viernes.

El 1946 va iniciar la seva tasca com a músic i folklorista, sent assessor de l’Institut d’Investigacions Folklòriques Nacionals, organisme del qual va exercir la subdirecció poc temps després.

El 1949 va presentar la seva primera exposició individual a la Galeria Drouant-David de París i va començar a prestar serveis a l’Institut Pedagògic de Caracas com a professor de valorització de la música, a la banda de Juan Bautista Plaza. Va ser professor, des de la fundació de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Central de Venezuela. Amb el doctor Joan Bofill Deulofeu fundà un laboratori de productes químics (Laboratorios Derman).

El 1956 va realitzar un mural en mosaic, ciment i metall per a l’hotel Humboldt, en el turó Àvila de Caracas. El 1958 va tenir al seu càrrec el monument a Simón Bolívar a Nova Orleans (US) i va fixar la seva residència a Arezzo (IT), sense desvincular-se de país.

“La Sorella e La Ferita”. Giardini del Praticino. Arezzo. Itàlia.

El 1960 va organitzar el Festival Folklòric Popular per l’Associació Pro-Veneçuela i va elaborar el mural escultòric en metalls per a l’edifici que ocupava la petroliera Shell a Caracas. El 1961 se li va atorgar el Premi Nacional d’Escultura en el XXII Saló Oficial Anual d’Art Veneçolà i va publicar el seu llibre de gravats.

Des de la dècada dels 60 incursiona en el cinema i realitza documentals: Els capritxos de Goya, L’impressionisme, La vida de Jesús a través de la pintura, Naixement i mort, que va vendre a la BBC de Londres. El 1966 va produir una sèrie de gravats per a l’obra de Salvador de Madariaga i el 1969 va iniciar l’organització del Museu d’Escultura Miquel Àngel a Capresse, Arezzo (Itàlia).

Va casar-se en segones núpcies amb Clarissa Silva (1928-1975), cosina de l’escriptor veneçolà Miguel Otero Silva. Es va mantenir actiu fins a la seva mort el 1974.

Làpida de Vallmitjana al cementiri de Arezzo (IT)

Fonts: Diccionari d’Història de Veneçuela. DHV, ed. 1997 (versió en línia. Fundació Empreses Polar

200 Catalans a les Amèriques, 1493-1987: Mostra del diccionari de Catalunya i Amèrica. Editorial: Comissió Catalana del Cinquè Centenari del Descobriment d’Amèrica, 1988

Fotos: Escultura: “La Sorella e La Ferita”. Giardini del Praticino. Arezzo. Itàlia.

Foto: Làpida de Vallmitjana al cementiri de Arezzo (IT). laàpida. https://www.ilbando.com/