Veneçolana -caraqueña- i de pare català, Carmen Busquets Blázquez és, a nivell global, una de les emprenedores amb més olfacte en el complex món de la moda i el comerç electrònic.

Tots hem sentit alguna vegada aquesta sensació: Per què no se’m va acudir a mi, si era tan senzill?. En aquest departament els catalans tenen històries: Des del Chupa-Chups fins a la batedora de mà (el minipimer), són producte de la inventiva catalana.

Filla de l’industrial català Josep Busquets Vergé, qui va desenvolupar empreses exitoses en el sector metal·lúrgic veneçolà, el 1990 decideix establir a la urbanització Las Mercedes de Caracas, una botiga de moda que va anomenar Cabus (per Carmen Busquets). Allà comercialitzava marques de luxe que si bé eren conegudes en altres mercats, eren relativament noves per a Veneçuela. La iniciativa va ser ben rebuda i va començar l’enlairament.

Dos anys més tard, amb el negoci marxant vent en popa, els intents colpistes militars del 4 de febrer i del 27 de novembre la van portar a reflexionar. I en lloc d’esperar que les aigües es calmessin, va decidir portar el seu negoci al camp internacional: Assistint a desfilades de moda a París, Milà i Nova York, Carmen enviava dibuixos dels ‘looks’ a través d’empreses de missatgeria a la seva xarxa global d’amics i clients i venia amb antelació la roba després de les presentacions. Recordem que per a aquest moment, el fax era ‘alta tecnologia’.

La idea, tot i que semblava òbvia, va resultar ser reeixida. Així el 1997, ja amb un capital propi disponible, va començar a invertir en empreses líders d’Internet que cotitzaven en borsa. I ho va fer amb gran olfacte, ja que mentre moltes companyies -Worldcom, Northpoint Communications o Global Crossing- van anar a la fallida en l’anomenada “bombolla punt com”, succeïda entre 1997 i 2001, Carmen va sortir airosa i va obtenir un important rendiment del seu capital.

Atès l’èxit, va decidir a invertir més directament en la seva petita cartera de noves empreses d’Internet. Al principi, les seves inversions directes es van centrar principalment en el sector del benestar i l’espiritualitat, però després va començar a buscar activament un soci per portar la seva botiga física al món digital, convençuda que el futur fusionaria el comerç detallista i el comerç electrònic.

Això, que avui resulta obvi, va ser una idea disruptiva i arriscada en el seu moment, ja que empreses de comerç electrònic com Pets.com, Webvan, i Boo.com, amb enormes pressupostos de màrqueting simplement van fer fallida i van desaparèixer.

El 1999 va trobar la sòcia ideal en Natalie Massenet. I la seva idea, molt ben executada, va tornar a funcionar: Carmen es va convertir en la principal inversora en Net-a-Porter, una plataforma en línia basada a Londres, que comercialitza a escala mundial marques com Gucci, Chloe, Balenciaga, Saint Laurent, Isabel Marant, Prada, i Stella McCartney.

Carmen creu que les bones idees disruptives mai moren. Fins i tot si l’experiment falla, la idea no ho fa, ni la lliçó i sent que les lliçons psicològiques i de negocis són tan inavaluables que no es malgasta energia.

 

Font:

https://www.carmenbusquets.com/about

https://www.net-a-porter.com/en-ve/content/about-us/

Fotografia: Carmen Busquets fotografiada per Oleg Covian