Puigcerdà, Girona (ES) 8-10-1900 / Caracas (VE) 3-12-1989

Advocat. Professor universitari. Especialista en Dret Administratiu

Obté la seva llicenciatura en dret a la Universidad de Valladolid i el doctorat a la Universidad Central de Madrid (actual Complutense).

Des de 1932 fins a 1938, va ser professor agregat a la Universitat Autònoma de Barcelona de Dret Públic i Ciència Política.

A conseqüència de la Guerra Civil es va exiliar successivament a França, Mèxic i Panamà, abans d’arribar a Veneçuela el 1947, contractat per la Universidad Central de Venezuela.

Moles va esdevenir una de les figures principals en la història del Dret Administratiu veneçolà modern. Entre 1948 i 1978 va dirigir el Seminari, després Institut de Dret Públic, de la Universidad Central de Venezuela.

Va ser un actor fonamental en la redacció de la norma sobre el contenciós-administratiu en la Constitució de 1961, que es manté en el fonamental en la Constitució de 1999.

Es va casar amb Rosa Alecia ‘Nana’ Corao, filla del general Manuel Corao i Úrsula Dilardi, amb qui no va tenir descendència.

Va formar part, al costat de Carles Pi i Sunyer, Rossend Carrasco, Bartomeu Oliver, Marc-Aureli Vila, Emili Granier-Barrera i Maria Gispert de Fuella del grup de ‘mantenidors’ dels Jocs Florals que es van celebrar a Caracas l’1 de setembre de 1966.

La seva producció bibliogràfica i la seva alçada professional no només ho fan indispensable per entendre el dret administratiu veneçolà, sinó que va servir perquè a la Universidad Central de Venezuela s’establís una medalla al mèrit en dret públic que porta el seu nom.

Va morir el 3 de desembre de 1989, a casa a la urbanització El Paraíso, a Caracas.

Font: “Antonio Moles Caubet y sus aportes al Derecho Administrativo venezolano”

Autor: Carlos García Soto.

Fotografia: Registre migratori d’A. Moles Caubet davant les autoritats mexicanes. Juny de 1940. © Portal Moviments Migratoris Iberoamericans

Facsímil de la medalla al Mèrit en Dret Públic Moles Caubet