Barcelona (ES) 2-10-1919 / Barcelona (ES) 31-10-2003

Escaquista.

Va aprendre relativament tard a jugar a escacs. Va emprendre estudis de Química que es van veure interromputs per la Guerra Civil, al igual que la seva prometedora carrera escaquística. Va combatre en tots dos bàndols i mai va poder concloure la seva carrera química. Després de la guerra va ser quan es va lliurar per complet als escacs.

Va guanyar la semifinal del Campionat d’Espanya d’Escacs de 1942, encara que més fama li va suposar empatar una partida amb l’escaquista estonià Paul Keres (1916-1975), quan disputava a l’any següent el Torneig Internacional de Madrid i aconseguia una magnífica classificació.

Antonio Medina va ratificar immediatament aquests bons començaments amb una inigualable successió de títols. Va conquerir el Campionat d’Espanya els anys 1944, 1945, 1947, 1949 i 1952. I, també els Campionats de Catalunya en els anys 1947, 1949 i 1950. Va aconseguir el primer lloc en altres tretze tornejos durant aquests anys, sent encara més destacable el seu tercer lloc en el gran Torneo Mar del Plata de 1948.

El 1950 va obtenir el títol de Mestre Internacional.

No obstant això, la seva carrera internacional es va veure afectada pel boicot que la Federació Soviètica va imposar en contra dels jugadors espanyols, que el va privar d’innombrables oportunitats de disputar tornejos a l’estranger. A més, la màxima categoria, el títol de Gran Mestre Internacional, es va allunyar dels seus objectius al traslladar-se a Veneçuela, on va residir deu anys i va compartir els escacs amb altres activitats professionals.

Malgrat tot, la nòmina dels seus èxits durant aquest període és rellevant. Va ser tres vegades Campió absolut de Veneçuela, el 1955, 1956 i 1958, Campió dels Jocs del Carib el 1954 i del Zonal Centroamericano de 1955. El 1962 va vèncer en el Campionat Obert dels Estats Units. De nou a Espanya, va tornar a ser el Campió Nacional el 1963 i 1964. En anys successius va guanyar quatre importantíssims tornejos: Màlaga (1965), Olot (1967), Wijk Aan Zee (1968) i Berga (1970). Va complir un destacat paper en l’equip espanyol que va participar a les Olimpíades de Tel Aviv (1964), l’Havana (1966), Lugano (1968), Siegen (1970) i Skopje (1972).

Retirat ja de l’alta competició, va emprendre una altra carrera com a àrbitre de la Federació Internacional d’Escacs (FIDE). Com a tal, va exercir en campionats nacionals i internacionals, aconseguint el prestigi que el va portar a figurar com a director de tornejos del màxim nivell entre els quals destaquen les seves intervencions en diferents fases dels campionats mundials, especialment com a màxima autoritat de l’equip arbitral de la Semifinal Mundial celebrada a Linares el 1983.

Havia estat guardonat amb la Medalla de Plata al Mèrit Esportiu pel Consell Superior d’Esports.

Podia presumir d’haver-se enfrontat a tots els campions del món dels escacs, des d’Alexander Alekhine fins a Bobby Fisher, a qui va derrotar en diverses ocasions.

Va morir a Barcelona el 31 d’octubre del 2003.

Fonts:

http://dbe.rah.es/biografias/96005/antonio-medina-garcia

Bibl .: P. Morán, Campeones y Campeonatos de España de ajedrez, Madrid, Editorial Ricardo Aguilera, 1974, pàg. 28- 33; D. Llada, “Antonio Medina. El degano del ajedrez en España”, a El Mundo (Madrid), 4 de novembre del 2003.

 Fotografia: Antonio Medina García (1965). © De Joop van Bilsen / Anefo