València (ES) 1888 / Caracas (VE) 1955

Químic. Científic. Educador

Professor de Química Orgànica a la Universitat de Barcelona. Va ser catedràtic i degà de la Facultat de Ciències Químiques i vicerector a la Universitat de Barcelona. Es va exiliar a París, on va treballar de professor durant dos anys a La Sorbona. Finalment viatja a Amèrica, primer a Colòmbia i després a Veneçuela.

A l’arribar a Colòmbia a principi de 1938, va ser nomenat director del Departament de Química de la Universitat Nacional, i cap a finals del mateix any, d’acord amb els desitjos del rector de la Universitat, es va proposar la constitució del Departament de Química com dependència directa de la institució universitària.

Posteriorment va proposar al Consell Acadèmic de la Universitat la creació dels estudis professionals de Química i Enginyeria Química, així com la construcció d’un edifici per al funcionament d’aquestes carreres, la qual cosa va ser aprovada.

Malgrat la seva fructífera carrera a Colòmbia, García Banús comença a rebre atacs de grups d’intel·lectuals conservadors que fan difícil la seva vida en aquell país. En el llibre “Un lugar donde vivir y crear”, realitzat sota la coordinació d’Inés Quintero pot llegir-se: “Decideix instal·lar-se a Mèrida, on és professor de la Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques de la Universitat dels Andes entre 1947 i 1951. Després se’n va a Caracas i s’incorpora a la Facultat de Medicina de la Universitad Central de Venezuela (UCV) com a professor de Química Biològica. Allà mor el 1955”.¹

Fonts:

1. UN LUGAR DONDE VIVIR Y CREAR. Españoles en la Venezuela contemporánea. Inés Quintero (coordinadora). Diversos autors. 2017

http://blogs.uab.cat/cehic/2016/05/29/la-edad-de-plata-de-la-ciencia-espanola/

http://www.sac.cat/ficha_fondo2.php?sitelang=es&id=168&pagina=

The Politics of Chemistry By Agustí Nieto-Galan

Photo by Acroterion – Own work, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia.org