La Floresta, Lleida (ES) 15-8-1900 / Balaguer, Lleida (ES) 17-5-1985

Polític, empresari de la construcció, maçó Grau 29, republicà i catalanista.

Seguint el costum català, el fet de ser el segon fill va ser la causa perquè fos traslladat a Lleida a cursar estudis superiors, que no aconsegueix concloure, doncs ja de molt jove les inquietuds polítiques superaven la set de formació acadèmica. Més endavant, es trasllada a Barcelona, on va poder donar curs al seu interès cap a la política esquerrana i catalanista.

Des del principi es va afiliar a la Joventut Nacionalista La Falç, amb Josep Tarradellas i altres polítics d’aquella generació; més endavant, s’integraria a Estat Català, el partit independentista fundat per Francesc Macià. Quan aquest partit entra a formar part d’ERC el 1931, Antoni Solé es converteix en un dels militants més actius a favor de la causa republicana i catalanista. Aviat el seu nom començaria a ser conegut a nivell de dirigents d’aquesta formació política, fins arribar a assolir càrrecs realment importants en la convulsa època de la Guerra Civil del 1936 al 1939. Potser ajudaria la seva afiliació a la lògia maçònica Libertad Núm. 17, adscrita al Gran Oriente Español.

El 1939, al concloure la Guerra Civil, s’exilia a França. Posteriorment marxa a Mèxic DF on es dedica a diversos negocis, entre d’altres la fabricació de llums i emplomats i on crea una empresa, Catalana de Construcciones.

El 1942 rep la nacionalitat mexicana.

El 1950 finança la primera edició catalana de L’esperit de Catalunya, de Josep Trueta, publicada per la Institució de Cultura Catalana.

Va recolzar la Conferència Nacional Catalana des de les pàgines d’El Poble Català, on va fer una crida als seus coreligionaris d’Esquerra perquè s’adherissin. Va ser vicepresident segon de la Comunitat Catalana de Mèxic. Va ser el delegat de l’Associació Protectora de l’ensenyament del català a Mèxic.

El 1948 va contribuir als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l’exili, a París, amb el premi “Catalana de Construcciones Antonio Soler”, que va guanyar Joan Sauret amb Bellviure.

A mitjans dels 50 es va instal·lar a Veneçuela, primer a Caracas i després a Macuto, dedicant-se al sector de la construcció. Rep la cèdula d’identitat veneçolana Núm. 6.063.179, amb el seu nom sota la forma castellana, Antonio Soler Torné.

A Caracas, el Consell Nacional de Catalunya publica l’opuscle “Consideraciones sobre el Tratado de “Utrecht. Gibraltar-Guaiana-Catalunya (1967)”. El 1975, a la mort del dictador Francisco Franco decideix tornar a Catalunya, instal·lant-se definitivament a la seva casa de camp de la Floresta.

A la mort de la seva esposa, la badalonina Dolors Puigdueta i Casajuana es trasllada a la Residència Geriàtrica Sant Domènec, a Balaguer, on mor el 1985. Per desig exprés, va ser enterrat al cementiri del seu poble natal, havent llegat en benefici de la comunitat florestina la fundació Solé-Puigdueta, actualment activa en l’àrea de cultura catalana i registrada davant la Coordinadora Catalana de Fundacions.

 

font:

Poder legal i poder reial a la Catalunya revolucionària de 1936. Josep Antoni Pozo González. 2012. Edicions Espuela de Plata.

“Personatges il·lustres de l’Alt Camp i les garrigues”. Fundació Abertis i Abertis Autopistes, Editat per Aias-editorial.

https://issuu.com/aias-editorial/docs/personatges_il__lustres_de_l_alt_ca/148

Fotografia: http://pares.mcu.es/MovimientosMigratorios