Lázaro Puig Ros
Data i lloc de naixement desconeguts / Barcelona (ES) 13-8-1920
Llibreter. Editor. Empresari.
Fundador (en 1872) de la Librería Española Puig Ros (Caracas – VE) i promotor del ferrocarril Carenero – Paparo (Miranda – VE).
No es van obtenir dades del seu lloc o data de naixement, ni de la data o condicions de la seva arribada a Caracas.
El 1872 funda la Librería Española Puig Ros, que successivament va ser Puig Ros y Hermano (en singular), Puig Ros y Hermanos (ja en plural), Puig Ros & Parra Almenar, quan es va associar amb Ramón Parra Almenar i finalment Puig Ros & Parra Almenar, Sucesores. Tot el temps va mantenir el nom de “Librería Española”.
Sempre ubicada al centre de Caracas, la primera adreça coneguda va ser entre les cantonades de la plaça de Guzmán Blanco i Sociedad i després entre Traposos i El Chorro, just a l’enfront de les oficines d’empreses El Cojo (propietària de “El Cojo Ilustrado”, publicació periòdica de Caracas).
Oferien llibres de ciències, arts, oficis, agricultura, medicina, dret, filosofia, història, religió, idiomes, viatges, novel·les, teatre i altres.
La llibreria no només era un centre de distribució de llibres i impresos: també treballava com a editor per diferents autors. La impressió es realitzava a Barcelona (ES), a la direcció Rambla de Catalunya 74.
Puig Ros també va entrar en el negoci ferroviari. Va ser el cap visible del grup inversor que va construir la línia ferroviària Carenero – Paparo, inaugurada el 1885 i ubicada a l’estat Miranda a 130 quilòmetres de Caracas, en ruta a l’orient veneçolà.
Aquesta línia es va fer per recol·lectar les collites de cacau que es produïen a la zona i portar-les per vaixell al port marítim de La Guaira, proper a Caracas, per a la seva exportació.
La construcció de carreteres i la massificació de l’automòbil va acabar amb aquesta iniciativa i la via fèrria va ser desmantellada el 1950.

Es va casar amb Rafaela Padró (veneçolana) i va tenir dos fills, tots dos nascuts a Caracas: Alejandro Puig Padró que va morir el 1908, amb 28 anys i sense deixar descendència i Rafaela Puig Padró, qui es va casar a Barcelona (ES) amb Joan Garriga i Massó, i va tenir una única filla, Luisa Garriga Puig.
Algunes obres:
Historia de la literatura española. Felipe Tejera. L. Puig Ros & Parra Almenar, 1904
Las historias literarias españolas: repertorio bibliográfico (1754-1936. Fermín de los Reyes Gómez. L. Puig Ros & Parra Almenar Editores, Caracas, Venezuela, 1914
Manual de historia de Venezuela: para el uso de las escuelas y colegios. Felipe Tejera. L. Puig Ros & Parra Almenar, 1913 – Venezuela – 259 pàgines
Compendio elemental de higiene para uso de los colegios. Isaac Vaz. L. Puig Ros & Parra Almenar Editores, Caracas, Venezuela, 1916
Manual de literatura / Felipe Tejera. L. Puig Ros & Parra Almenar Editores, Caracas, Venezuela, 1916
Cancionero popular venezolano: cantores y corridos, galerones y glosas. José E Machado. L. Puig Ros & Parra Almenar, sucesores, Libería Española-Caracas, 1922
Compendio de aritmética razonada. Extractado de los mejores autores para el uso de los jóvenes que asisten á los colegios y a las escuelas de primeras letras. Echeandía, M. Librería Española L. Puig Ros y Hermano, Libreros-Editores.
Catecismo de sistema métrico decimal. 29. Muñoz Tébar, J. Librería Española, L. Puig Ros y Hermano, Libreros-Editores.
Fonts:
https://iamvenezuela.com/2017/12/ferrocarril-de-carenero/
Hemeroteca La Vanguardia
La Ilustración. Barcelona (ES). # 279. 7 de març de 1886.
Guia Comercial Panamericana de Fernando Vizcarrondo Rojas
Fotografies:
Anunci de l’any 1914 d’El Universal de Caracas. Digitalitzat i publicat per Luis Barragán, apuntística. Enllaç aqui.
Estampes i personatges de Caracas:
Repartidor a domicili amb tricicle de la Librería Española.
La Librería Española, dels senyors Puig Ros i Parra Almenar, estava situada entre les cantonades de Traposos i El Chorro, just a l’enfront de les oficines d’empreses El Cojo (propietària de “El Cojo Ilustrado”). Sense data, probablement 1900.
Font:
Librerías i Libreros de Caracas, 21-10-2014
Bloc del Museo del Transporte Guillermo José Schael
http://ow.ly/aMpk303IiTP
