Mallorca (ES), 22-1-1905 / Data i lloc de mort, desconeguda

Política

Vídua de Fernando Leal Crespo, afusellat per falangistes.

Als 31 anys, perd al seu espòs, el madrileny Fernando Leal Crespo (1896-1936) qui exercia d’inspector de Primer Ensenyament a Balears i Pitiüses. Membre actiu d’ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) va sofrir una intensa campanya de desprestigi perquè havia prohibit impartir ensenyament a col·legis dirigits per monges que no havien realitzat estudis de magisteri. Va ser torturat, abans d’afusellar-ho en el quilòmetre dotze de la carretera de Sóller, la nit del 26 d’agost de 1936. Va ser enterrat en una fossa comuna a Palma.

Després de l’assassinat del seu marit, Catalina va ser rebutjada per l’entorn familiar i social de Mallorca. No li va quedar més remei que partir cap a Barcelona al setembre de 1936, amb els seus quatre fills, dos nens i dues nenes -una d’elles de mesos- i acompanyada de la seva mare. Quan Barcelona va caure en mans de les tropes franquistes els Leal-Palmer es van dirigir llavors juntament amb altres milers de republicans a l’exili, primer a França i després Veneçuela.

Al llarg de tot aquest procés, va ser determinant la col·laboració i el suport dels seus cunyats Pilar Munárriz i Luis Leal Crespo, germà de Fernando, els qui van realitzar idèntic recorregut. No obstant això, els testimoniatges del seu pas en terra veneçolana són gairebé inexistents.

De la seva presència a Veneçuela consta que es va fer ciutadana veneçolana i que va rebre la cèdula d’identitat número 988.865 i que el seu fill Fernando, nascut el 1925, va rebre la cèdula veneçolana número 988.568 (noti’s la proximitat numèrica).

En tots dos casos, el seu lloc de residència es fixa a la parròquia El Recreo de Caracas.

La periodista Margalida Capellà, qui va participar amb un article dedicat a les “Republicanes del 36: Memòria Oral” va tenir oportunitat de conversar amb una de les filles de Catalina, María Fernanda Leal Palmer, qui es refereix al que va ser la seva vida fora de Mallorca: “Acabada la guerra, es va exiliar primer a França i després a Veneçuela. Una vida feta malbé, la de Catalina Palmer. La seva filla, María Fernanda Leal Palmer, em va dir que no va poder assumir la seva tragèdia i es va convertir en una persona solitària, amargada i trista”.

La seva néta, María Fernanda Zulueta Leal, interessada en el rescat de la memòria històrica del seu avi, va fer pública una carta que va escriure Fernando des de la presó, acomiadant-se de la seva esposa i que va ser lliurada a Catalina Palmer pel Bisbe de Palma, qui els havia casat anys abans.

Miércoles – 27 de agosto Sra. Dª Catalina Palmer de Leal

Queridísima nena de mi alma:

Voy a morir dentro de poco.

Cuida de nuestros hijos y haz que sean honrados y buenos.

Yo muero honrado. No he hecho mal a nadie, tu lo sabes.

Besa a nuestra madre y tú recibe mi último pensamiento.

Adiós, Nita*, adiós

*Nita és el diminutiu de Catalinita.

FONTS:

Memòria Antifranquista del Baix Llobregat. Any 10. No. 15. 2015. REPUBLICANES DEL 36: MEMÒRIA ORAL. Per Margalida Capellà.

https://www.fideus.com/biografiesf%20-%20leal%20-%*20crespo.htm

Temps de la Memòria. Març 2008. Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca.

Fotografia:

Catalina Palmer. Circa 1936. Photo by myheritage.com

Portada de la publicació Memòria Antifranquista del Baix. Any 10. No. 15. 2015. Llobregat. Composició de José Carmano.