Vilafranca de Penedès (ES) 14-8-1920 / Caracas (VE) 17-8-2007

Mecànic.

Supervivent del camp de concentració de Mauthausen (DE).

Als 16 anys va marxar de Vilafranca com a milicià voluntari. Després de realitzar un curs de formació, va ingressar com a mecànic de l’aviació republicana, i des de finals de 1936 i fins a la fi de la guerra civil va formar part de la tercera esquadrilla del XXVII grup de xatos (Polikarpov I-15).

A França, va ser internat, primer, al camp d’Argelers-sur-Mer i després en el de Gurs, fins que es va enrolar en una Companyia de Treballadors Estrangers a la ciutat de Cognac.

Amb l’ocupació alemanya de França, el juny de 1940, com els altres republicans espanyols, Eusebio va quedar en una situació perillosa i va acabar per ser deportat a Mauthausen, el 20 d’agost de 1940.

Internat amb els 490 homes i nens que viatjaven en el comboi, va rebre el nombre 3859, i a partir d’aquell moment i fins a l’alliberament del camp, aquell va ser el seu nom.

Va romandre a Mauthausen 57 mesos, durant els quals va treballar en diverses tasques, fins que, a finals de 1942, gràcies als seus coneixements mecànics va obtenir el treball de mecànic de bicicletes a l’armeria.

Després de sortir de Mauthausen, Eusebio va estar cinc mesos en una casa de repòs a Issy Les Molineaux (FR), fins que va començar a treballar en una fàbrica d’avions a Clichy i després de mecànic de pista a Ville Poublet.

El 3 d’agost de 1946 es va casar amb l’Aurora Just, filla d’un matrimoni republicà vilafranquí també exiliat, i dos anys després van partir, amb el seu fill de 18 mesos, Jasmín, cap a Veneçuela, on va començar una nova vida, i on va néixer, en 1955, el segon fill, Òscar.

Va treballar durant 41 anys a Caracas, al sector de la mecànica, i va participar activament en el Centre Català de la ciutat.

El 1973 va tornar a Catalunya per primera vegada per visitar la seva mare, i el 1978 va viatjar, també, per primera vegada a Mauthausen, any en què es va inscriure en l’Amical de Mauthausen, amb el número de soci 358; des de llavors cada any va procurar assistir a l’assemblea de l’associació i a la dels exaviadors de la República.

L’any 2005, al 60è aniversari de l’alliberament dels camps de concentració i d’extermini nazis, va pronunciar el discurs a tots els deportats a l’Appellplatz de Mauthausen i va ser un dels acompanyants del president de govern espanyol en el seu homenatge a les víctimes republicanes.

També la seva ciutat natal li va retre un sentit homenatge, que va culminar quan els deportats supervivents van descobrir un element escultòric que recordava a les víctimes del Penedès i van plantar una alzina, al barri de la Girada.

El monòlit porta inscrites unes paraules d’Eusebi Pérez que són un crit a la memòria històrica: “El silenci dels republicans caiguts ha despertat el record del Penedès. ‘En el seu honor!'”.

Per 2019, els historiadors Ramon Arnabat i Rosa Toran treballaven en l’edició d’un llibre biogràfic sobre Eusebi Pérez Martín,

Text original per Ramon Arnabat

Font:

¡NUNCAMÁS! Butlletí d’informació de l’amical de Mauthhausen i altres camps i de totes les víctimes del fascisme a Espanya. Desembre 2007. No. 27.