Barcelona (ES) 13-12-1891 / Caracas (VE) 10-6-1972

Obrer. Mecànic i sindicalista.

Fill de Pere Fronjosà i Sancho, de la Seu d’Urgell (Pirineu Català) i d’Amàlia Salomó i Rabadà, de Passanant (Conca de Barberà).

Com el seu pare, obrer de la construcció, Joan Fronjosà va començar molt jove a treballar com a obrer industrial, al temps que iniciava la seva activitat sindical a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

El 1920 es va casar amb l’Adela Bruguera amb qui va tenir dos fills: Joan i Concepció.

Va iniciar estudis d’obrer tècnic industrial a l’Escola Elemental del Treball de Barcelona, instaurada per la Mancomunitat de Catalunya. El 1922 va finalitzar els estudis de contramestre auxiliar de mecànica.

El seu compromís polític el va portar, el juliol de 1923, a participar en la fundació de la Unió Socialista de Catalunya (USC) esdevenint membre de la Junta Directiva com a vocal de la Secció de Propaganda.

La instauració de la Dictadura del general Primo de Rivera va comportar la dissolució de la Mancomunitat de Catalunya i, amb ella, la depuració de rellevants personalitats del catalanisme, el republicanisme i les esquerres, com Rafael Campalans i Estanislau Ruiz i Ponseti que van ser expulsats de l’Escola Elemental del Treball.

En resposta, van fundar l’Ateneu Polytechnicum, una associació cívica i cultural alhora que centre d’estudis tècnics (per fusters, serrallers, paletes, electricistes i teixidors) i humanístics, des d’un vessant progressista.

Va ser secretari general del Sindicat de Tècnics de Catalunya.

En 1932, al Primer Congrés de la USC, va ser triat secretari d’Acció Sindical. I el novembre de 1932 va ser elegit diputat de Parlament de Catalunya per la circumscripció de Barcelona-ciutat a la llista de la coalició ERC-USC.

El juliol de 1934 va ser elegit president de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya.

El 1936, en integrar-se la UGSOC a la UGT, va passar a formar part del secretariat general de la UGT de Catalunya.

El 1936, amb la integració de la USC en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), esdevé militant i dirigent de la nova formació.

Durant la Guerra Civil es va integrar al Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya que va conduir un procés de col·lectivitzacions.

El 1936, divorciat de la seva primera esposa, es va casar amb la Dolors Lasalle i Cortina (Manresa, 1900 – Caracas, 1990) amb qui va tenir un fill: Ernest (Niça, 1939).

El 1939, a la fi de la Guerra Civil es va exiliar primer a França, fins que el 24 de maig va embarcar en el port de Seta a bord del Sinaia, el primer vaixell noliejat per les autoritats republicanes amb refugiats acollits per Mèxic.

A Mèxic va treballar de torner, va abandonar el PSUC amb bona part dels quadres dirigents per fundar el Moviment Social d’Emancipació Catalana.

Membre actiu de la Comunitat Catalana de Mèxic, des de la seva creació (1941), l’abril de 1946 va ser elegit secretari, col·laborant amb el seu òrgan de premsa El Poble Català, així com, al llarg de tot l’exili, amb altres capçaleres de la premsa catalana editada a Amèrica.

A mitjan 1947 va emigrar a Veneçuela, pel seu desig de retrobar-se amb el seu germà Josep, exiliat al país sud-americà.

A Caracas va començar treballant per Domínguez y Compañía, la principal fàbrica d’envasos metàl·lics de país. Posteriorment va passar a treballar com a cap de taller de Talleres Caracas, propietat de la família Pacanins, un soci dels quals era l’enginyer Luis Caballero Mejías que va ser fundador de l’educació tècnica a Veneçuela amb l’Escuela Técnica Industrial.

Luis Caballero va designar com a caps de taller de les diverses especialitats -vuit de deu- a un grup de refugiats republicans espanyols, set dels quals eren catalans.

D’aquesta manera Joan Fronjosà va convertir-se en cap del Taller de Mecànica i al mateix temps en professor de les assignatures de «Tecnologia mecànica» i «Màquines Eines».

Finalment va acabar treballant per al departament tècnic d’educació industrial del Ministerio de Educación de Venezuela, redactant els manuals per a l’ús de l’entorn i de la fresadora.

Va morir a Caracas el 1972, sense haver tornat mai més a Catalunya.

Font:

Autoria: Josep Vall i Segura

https://memoriaesquerra.cat/biografies/fronjosa-salamo-joan