Palma de Mallorca (ES) 1759 / l’Havana (CU) 1825

Revolucionari conspirador a Espanya i Veneçuela.

Va cursar estudis a Salamanca. Residenciat a Madrid, Picornell es fa membre de la Societat Econòmica Matritense i crea a la capital una escola de primeres lletres, el 1789. Se’l considera maçó, integrat a una lògia de Madrid.

Impulsat per la influència de França, capitaneja una conjura per enderrocar la monarquia espanyola i proclamar el règim republicà. Havia esclatat la conspiració el 3 de febrer de 1796, dia de Sant Blai, i amb aquest nom es coneix a la història.

Delatat l’intent, Picornell i els seu s companys pateixen presó i judici, pel qual se’ls condemna a la pena de mort, commutada després per la de presó perpètua en «els ports malsans d’Amèrica».

Picornell va ser embarcat en el bergantí que feia de correu La Golondrina, amb destinació a Portobelo (PA), però va ser dipositat en les voltes de La Guaira, el 3 de desembre de 1796.

Successivament van anar arribant altres conjurats de Sant Blai: Sebastián Andrés, professor de matemàtiques; José Lax, mestre d’humanitats; Manuel Cortés Campomanes, del Colegio de Pajes de Madrid, els qui van recomençar l’empresa avortada a Madrid i van entrar en contacte amb conspiradors veneçolans, com Manuel Gual i José María Espanya.

Ajudat per aquests, Picornell i diversos dels seus companys s’escapoleixen de La Guaira (juny 1797). Aconsegueixen fugir a Curaçao, per prosseguir a les Antilles l’obra revolucionària. Imprimeixen textos que havien estat preparats a La Guaira.

El llibre publicat amb el títol de “Derechos del hombre y del ciudadano, con varias máximas republicanas”; i un discurs preliminar, dirigit als americans, amb peu d’impremta fals de «Madrid, Imprenta de la Verdad, año de 1797», tindrà gran influència posterior en la redacció de les constitucions independentistes a tot el continent.

Fins a 1810 són imprecises les aventures de Picornell, perseguit tenaçment per les autoritats espanyoles. Però el 1810, després del 19 d’abril, el trobem ja a Caracas com a director de la Societat d’Agricultura i Economia i després com a cap de policia de Caracas.

En fracassar el 1812 la Primera República, Picornell abandona Veneçuela i s’estableix a Nova Orleans (EUA), on es dedica al curanderisme. Publica estudis sobre la febre groga i altres malalties.

Sotmès a pressions per part dels realistes, principalment d’un pare Sedella, agent d’Espanya a Louisiana, abjura de les seves idees liberals amb un acte de submissió a Ferran VII.

Anys després es troba a Cuba, dedicat a l’exercici de curandero, fins a morir oblidat el 1825.

Autor: Pere Grases

Font: https://bibliofep.fundacionempresaspolar.org/dhv/entradas/p/picornell-juan-bautista/

Imatge: vía lautaro.org.ve  / Sitio Web Oficial de la Respetable Logia Lautaro N° 197. Oriente de Caracas, Venezuela.  https://lautaro.org.ve/biblioteca/biografias/de-la-f-a-la-j/juan-bautista-mariano-picornell-y-gomila/