Lloc i data de naixement i decés, desconeguts

Violinista.

Estudia violí al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, sota la tutela d’Enric Casals i Defilló (1892-1986), germà del mestre Pau Casals.

En 1931 forma part del “Quartet Íntim”, juntament amb els músics Bernardino Gálvez (violoncel), Rafael Ferrer i Eduard Bocquet, i posteriorment toca al “Quartet Clàssic Gálvez Bellido”.

Federico García Lorca, de pas per Barcelona, li dedica el 1932 un sonet, del qual la Biblioteca Nacional d’Espanya va comprar el manuscrit en una subhasta pública de la casa Soler i Llach de Barcelona, per 12 mil euros, el novembre de 2009.

Des de mitjans dels anys 40 va ser professora de l’Acadèmia de Música de la Societat Filharmònica de les Palmes de Gran Canària.

En aquest conservatori de música privat va tenir com alumnes al futur compositor i guitarrista Blas Sánchez (1935) i de la destacada violinista de l’orquestra de RTVE, Carmen Pulido Castro.

El 1950 es va casar amb l’artista plàstic canari Juan Ismael (1907-1981).

El 1956 es van establir a Barcelona, i el 1960 es van traslladar a viure a Caracas on van residir per sis anys.

A la capital veneçolana, Neus Gas va treballar amb l’Orquestra Simfònica de Veneçuela, que és, després de l’Orquestra Simfònica de Boston, l’orquestra més antiga del continent americà. La violinista va poder gaudir d’un moment dolç, ja que sota la supervisió de Pedro Antonio Ríos Reyna li va tocar realitzar importants gires internacionals.

Complementava els seus ingressos com a professora de música a temps parcial del Centre Català de Caracas. Impartia classes de teoria, solfeig, piano, violí i violoncel. Se la recorda com una professional molt estricta i gairebé obsessiva amb la puntualitat.

A Veneçuela també va abraçar la política i es va fer secretària d’un efímer moviment antifranquista, de nom “Llibertat per a Espanya”.

Va tornar a Espanya en 1966 i es va incorporar a la nounada orquestra de Radiotelevisió Espanyola.

Dos anys més tard la família s’estableix definitivament a Gran Canària, on Juan Ismael va començar a guanyar fama com a artista polifacètic.

El 1973, Neus Gas es va presentar a oposicions per ser professora del Conservatori Municipal de Música de Las Palmas, convocades poc després que l’antiga escola de música de la Societat Filharmònica fora traspassada a l’ajuntament.

El 1976 va fer un concert a Las Palmas de Gran Canària en la festa de la Casa Catalana.

No hi ha registres de la seva data de decés.

 

Fonts:

Butlletí Musical, Còrdova. Espanya. 1930. No. 31.

La Senyera No 2. Centre Català de Caracas. 1962.

Fotografia: Pascal Bernardon / Unsplash