Sense estudis formals, però amb una intuïció, una perspicàcia i una capacitat de treball inusual, Joaquim Barrobés ho va aconseguir.

Caracas, 1958. El tarragonés Joaquim Barrobés va sortir a comprar articles de papereria per al seu treball i va comprovar, que gairebé tot el que es consumia al país era importat i es venia a preus que li van semblar molt elevats.

Barrobés va preguntar, indagar, va realitzar una petita enquesta i va decidir fabricar el primer “Arxivador tipus Simfonia” (també se l’anomena arxivador acordió).

A casa seva, fora de l’horari laboral i amb eines bàsiques, va treballar fins que va construir un prototip que va usar com a mostra per portar-lo als negocis de la branca.

Va fer les seves ofertes i va rebre les primeres comandes. Arriscat, va decidir jugar-se el futur a una sola carta: Tenia una bona feina, dona i fills i una llar de mantenir, però va tenir la fermesa de seguir el seu instint.

Va renunciar a la seva ocupació, i va assumir totes les funcions del seu incipient negoci: Obrer, mecànic, capatàs, administrador, venedor, xofer, repartidor, cobrador i secretari, amb l’única ajuda de la seva esposa, Maria.

El que va ser una microempresa, el primer taller va funcionar en una precària construcció ubicada a Quinta Crespo proper del centre de Caracas, va començar a créixer en volums de producció, en diversitat de productes i en nombre de clients.

De manera que, en menys de dos anys, va traspassar els límits de Caracas i va començar a tenir clients de les principals ciutats de l’interior de país.

Tot això, amb un gran esforç personal que va implicar -durant anys- jornades de 16 hores durant els set dies de la setmana. Ni vacances, ni sortides, ni passejos.

Després dels arxivadors tipus simfonia i amb la incorporació de personal, va començar a fabricar carpetes penjants, carpetes de fibra, arxivadors amb mecanisme de palanca i ganxos per carpetes.

Ja l’empresa operava en un local comercial ubicat a la urbanització Los Chaguaramos de Caracas, on va funcionar com a taller i papereria oberta al públic. Van necessitar més espai i el 1963 traslladen el taller a un local més apropiat i mantenen papereria i oficines a la capital, per constituir la primera distribuïdora del grup.

El creixement seguia i la família va començar a incorporar-se a l’organització, aportant noves idees, llançant nous productes i posant en pràctica mesures gerencials apropiades. El 1969, Daniel, el germà menor -al costat de la seva esposa- s’uneix a l’organització.

Entre 1969 i 1977, Mayka experimenta una evolució important. Afegeix a la seva oferta les carpetes de “manila”, manufactures de vinil electre-confeccionat com les carpetes d’argolles, productes de plàstic injectat com regles i jocs geomètrics, desgrapadora, articles de fabricació metalmecànica com a mecanismes d’arxiu i enquadernació, i un dels seus productes més importants i emblemàtics, els esborradors Nata, àmpliament coneguts.

Basats en serietat, bons productes i preus competitius, el creixement no va cessar. El 1975, s’adquireixen els terrenys que avui ocupa el Complex Mayka, a Nirgua, Estat Yaracuy i en els anys successius es van establir les xarxes de producció i comercialització que avui la manté dempeus.

Tot i els alts i baixos que ha experimentat l’economia veneçolana, el pas de el temps demostra que la decisió de Barrobés va ser la correcta: més de 50 anys al mercat ho demostren.

 

Font: Pàgina web de Mayka. Enllaç a la història completa (en castellà): Clica aquí

Fotografia; Elnaz Asadi / Unsplash