De Caracas (1931-2014), fill de valencià i barcelonina, va ser un home polifacètic: enginyer, sibarita, escaquista, ecologista i empresari exitós. Va ser propietari de l’Hotel Tamanaco de Caracas.

Enginyer (mecànic i petrolier) graduat de la Universitat de Houston (EUA) amb Màster en Administració de Negocis de Northwestern University (EUA), lligat inicialment a la indústria petroliera (va treballar per Shell i també per Creole, avui Exxon Mobil) posteriorment es va convertir en empresari de l’or negre.

La seva agilitat comercial li va fer anotar importants triomfs en el complex mercat espot del petroli. Va comprar l’Hotel Tamanaco, i el va convertir en un dels hotels de més qualitat d’Amèrica Llatina.

Va ser president de l’Associació Veneçolana d’Escacs, va crear Fundajedrez i va fundar la càtedra de l’esport ciència del Colegio Emil Friedman de Caracas. Va arbitrar a Rússia en el Campionat Mundial una de les trobades entre Bobby Fischer i Garry Kasparov.

Es va casar amb la zuliana Maria José Romero, amb la qual va formar un matrimoni d’aquests ‘de per sempre’. Van tenir quatre fills.

Va crear FUDENA (Fundació de Defensa de la Naturalesa), que va néixer amb la intenció de salvar el caiman de l’Orinoco.

L’educació superior també va comptar amb la seva participació, ja que va exercir la docència a la Universidad Central de Venezuela i va ser precursor de les escoles tècniques; sent director de l’Escuela Técnica Industrial (ETI), entre 1963-1965.

Va formar part com a membre actiu de la Societat de Cavallers de l’Orde de Malta, pel que va ser rebut en audiència privada pel Papa Joan Pau II.

En el pla acadèmic es troba entre els fundadors de l’Academia Nacional de la Ingeniería y el Hábitat on va ocupar la Butaca XIV.

Una altra de les seves facetes va ser la de gastrònom -membre de l’exclusiva confraria francesa Chevaliers du Tastevin – i va contribuir a fer del restaurant Le Gourmet el millor de Veneçuela. Va donar suport a un sens fi d’organitzacions benèfiques a les quals va aportar idees i fons. Va ocupar un curul com a diputat.

Va rebre, entre altres, els següents reconeixements: L’Ordre Francisco de Miranda 1a Classe (1974); l’Ordre Creu de les Forces Armades (1986); l’Ordre Andrés Bello 1a Classe (1983); i les Gran Creu d’Isabel la Catòlica (Espanya) i l’Orde Militar de Malta, entre d’altres.

L’any 2000 va patir a la seva residència de Caracas una violenta agressió per part d’assaltants que van estar a punt de costar-li la vida. Des d’aquest moment es va traslladar als Estats Units, primer a Miami i després a Atlanta, a l’estat de Geòrgia. Allà mor el 28 de març de 2014.

 

Fonts:

Mayte Navarro – El Universal. 3 abril 2014.

Raul Lottito – Revista Producto. Maig de 2014.

Sala Virtual d’Investigació CIC-UCAB

Fotografia:

Rafael Tudela (dreta) acompanyat de la seva esposa, María José Romero i del seu amic Alberto Veloz. (Fotografia propietat d’Alberto Veloz). Autor desconegut.