La seva companyia va meravellar el dictador Juan Vicente Gómez, que els va convidar a estrenar el teatre de Maracay.

Aquest valencià (1897-1971) membre d’una família d’artistes -els seus pares van ser els actors de teatre Jaime Rivelles i Amparo Guillén- va començar molt d’hora a treballar en el teatre, on aconseguiria rotunds èxits; si bé també va treballar en el cinema.

En els anys 30 va fundar la seva pròpia companyia amb la seva dona, l’actriu Maria Fernanda Ladrón de Guevara amb la qual va contreure matrimoni el 15 de març de 1922, a l’església de San José de Madrid.

Ve a Veneçuela el 1926, amb la seva dona. El 3 d’abril de 1926 debuten al Teatre Municipal de Caracas amb la comèdia en tres actes “Quan comença la vida?”, Del gallec Manuel Linares Rivas (1866-1938).

Diverses obres de Pirandello, Marquina, Benavente i Muñoz Seca van ser representades per la Companyia de Ladrón de Guevara i Rivelles amb gran èxit.

El General Juan Vicente Gómez, president de la República de Venezuela, els va convidar que inauguraran el Teatre Maracay. La Companyia Teatral va acceptar amb gust la convocatòria del president, i el 24 de juny de 1926, dia de la Batalla de Carabobo, va ser la data fixada per celebrar el magnífic esdeveniment cultural.

En el vell Hotel Maracay es va allotjar l’elenc. Tot va ser expectativa i la nit del 24 de juny, es va inaugurar el Teatre Maracay amb la comèdia “Cancionera”.

Es van sentir les notes de l’Himne Nacional a les portes de Teatre anunciant l’arribada del General Juan Vicente Gómez. Tot va estar a punt per a l’escena. Acompanyat de la seva comitiva, el president va acudir amb membres de la seva família i convidats especials, els quals van ocupar la llotja d’honor.

La funció va començar amb cobles i música espanyola. Escenes d’alegria, tristesa i plor van anar configurant un clímax que va tenir el seu paroxisme en culminar la peça en la qual es van esforçar els actors i cantants. L’èxit va ser total i el General Gómez i els seus afins van felicitar efusivament els participants de l’obra que va presentar, com a fons escenogràfic, un carreró sevillà.

NOTA: Basat en una investigació històrica realitzada per Rafael Dupouy Gómez. Si desitja veure la crònica original, feu clic aquí.