En decoració, Perucho Valls es va menjar la Gran Poma

Perucho Valls (1950-1992) va ser un decorador de Caracas amb una vida social, laboral i professional molt intensa. Fill de català i aragüeña (dels Gorrín de Cagua, solia dir), unes fonts asseguren que va estudiar a Parsons, l’escola de disseny número 1 dels Estats Units i una de les més importants del món. Altres indiquen que no, que simplement tenia talent natural i que amb només 14 anys, havia fet el seu primer treball de decoració.

Es va dedicar a la decoració i com sempre va voler ser dissenyador de modes, va trobar la millor solució en combinar les dues tendències.

El seu primer treball a Nova York va ser com assistent del florista Renny Reynolds, qui preparava -i prepara- els arranjaments florals de la ‘high society’ novaiorquesa.

També va ser assistent dels dissenyadors Arnold Scaasi (1930-2015) i per un període molt més llarg, de Roy Halston (1932- 1990) qui es va fer famós gràcies a un barret que va dissenyar el 1961 per Jacqueline Kennedy, Primera Dama dels Estats Units. Halston va arribar a ser un dissenyador de moda molt reconegut, en l’àmbit mundial.

El 1984, amb Paul Siskin com a soci, Valls va establir al carrer 58 de Manhattan, entre la 5a i la 6a avingudes les oficines de la seva empresa de decoració, Siskins-Valls Inc., que per al 2020 seguia operant. El 2006, Siskin va ser elevat al “Hall de la Fama” de la publicació especialitzada Interior Design.

Valls va ser bon amic -des dels seus temps de Veneçuela- del decorador de vitrines de Caracas Víctor Hugo Rojas (1942-1993), parella del seu cap Halston i bon amic de l’artista Andy Warhol. Acudia a les més exclusives festes novaiorqueses amb Bianca Jagger, Ira Fustenberg, Paloma Picasso, Carolina i Reinaldo Herrera, Liza Minelli i fins a Elizabeth Taylor.

Dos anys abans de la seva mort, quan el VIH feia estralls, va declarar a Matide Daviéu en una entrevista per a la revista Exceso de maig de 1989: “La vida s’ha tornat diferent. En el món del disseny han mort molts de sida. És tràgica la manera com se li ha posat fi a una era esplendorosa. Ara sento que estem en una època victoriana. Nous principis i una nova moral. No el desgavell d’abans”.

Font: Revista Exceso núm. 5. Maig de 1989.

Foto: Revista Exceso març 1991.