El de Caracas que va ser marquès, comte i vescomte. També escriptor romàntic, senador vitalici i militar.

Antonio Ros i de Olano (Caracas 1808 / Madrid 1886), Marquès de Guad el-Jelú, comte de l’Almina, vescomte de Ros. Escriptor romàntic, senador vitalici i militar espanyol.

Fill -es creu que adoptiu- del coronel empordanès Llorenç Ros-Llogaia i Perpinyà i de Manuela de Olano i Álvarez Ordoño, neix a Caracas, mentre el seu pare es trobava en missió militar.

El 1814 va anar a viure a la casa dels Ros, a les Olives (Baix Empordà), on es va educar.

Va ingressar en l’exèrcit i durant la primera guerra Carlina es va destacar i va ascendir a coronel (1837). L’any següent va ser diputat a corts; es va mantenir independent entre moderats i progressistes, però va contribuir a la caiguda d’Espartero (1843).

En 1847 va ascendir a general de divisió; el mateix any va ser ministre de foment, instrucció i obres públiques. Com a tal, va crear les Escoles Normals de l’Estat espanyol. En 1849 va ser fet senador.

Va participar en l’aixecament de Vicálvaro (1854) amb O’Donnell, que el va nomenar director general d’infanteria. La reina el va fer vescomte de Ros i comte d’Almina (1856).

El 1859 va lluitar en la guerra d’Àfrica; va aconseguir la victòria de Guad-el-Jelú que li va valer el marquesat del mateix nom, amb grandesa d’Espanya.

Membre de la Unió Liberal, va participar en la revolució de 1868. S’afilià al partit de Sagasta i va ocupar diversos càrrecs sota el regnat d’Alfons XII; el 1877 es va convertir en senador vitalici.

Com a escriptor va ser autor de la comèdia “Ni el tío ni el sobrino” (1834), que va escriure conjuntament amb José de Espronceda, de qui va ser molt amic (prologà l’obra d’aquest El diablo mundo).

Va publicar també algunes obres de teatre, la novel·la El doctor Lañuela (1863) i obres sobre fets militars, com Leyendas de África (1860), Episodios de la guerra civil (1875) i Episodios militares (1884).

Soldat espanyol marxa utilitzant un ros, barret cilíndric de feltre rígid, ideat per Antonio Ros i d’Olano.

El 1877 va presidir els Jocs Florals de la Llengua Catalana, a Barcelona, i els va inaugurar amb un discurs en català. Va introduir en l’exèrcit l’ús d’un tipus de gorra que va rebre el nom de ‘ros’ en honor seu.

Font: Enciclopedia Catalana. Enllac directe.

Retrat de l’escriptor i militar espanyol Antonio Ros de Olano (1808-1886). José Gutiérrez de la Vega y Bocanegra. Museu del Prado.

Foto: Autor: Oscar en el medio – originally posted to Flickr as Desfile de las Fuerzas Armadas, Creative Commons licence via Wikimedia.