Sitges (ES) 1797 / Barcelona (ES) 1883

Comerciant. Banquer.

El 1809, acompanyat del seu germà gran, Manuel, creua l’Atlàntic per reunir-se amb el seu pare, José María Vidal Robert, qui havia obert un establiment comercial a Maracaibo (VE).

Des del primer dia es dediquen al comerç, inicialment en l’empresa paterna “José Vidal i Companyia” i poc temps després, en la societat “Vidal, Balada i Ros.”

Per a aquell llavors, Veneçuela era part d’Espanya i es lluitava la guerra d’independència. El 1821, després de la derrota dels exèrcits realistes, la família abandona Veneçuela. El pare retorna a Catalunya, on mor el 1840.

Els germans Vidal-Quadras van optar per seguir a Amèrica, establint-se a Santiago de Cuba. En pocs anys, van pastar una gran fortuna amb les seves activitats d’agricultura (majorment tabac), de comerç, d’administració de finques urbanes i, cada vegada més, amb la seva activitat financera.

La signatura dels Vidal-Quadras va arribar a ser una de les principals companyies mercantils i financeres de Santiago de Cuba i de tota la regió oriental de l’illa. Al costat de la de Josep Riera, també natiu de Sitges, era una de les dues úniques empreses de Santiago que actuaven com a “consignadores de vaixells i giradors de lletres” i, alhora, com “comerciants banquers”.

Alejo es va mantenir tota la seva vida solter, sense arribar a tenir fills.

A partir dels anys 1830, els germans van viatjar cada vegada amb més freqüència a Barcelona.

El 1839, tots dos van acudir a la subhasta d’una de les dues illes de terreny situades en l’actual passeig d’Isabel II a Barcelona, aconseguint la seva propietat. Allà van manar aixecar sengles edificis on obririen pocs anys després la casa de banca Vidal-Quadras.

El 1850 va retornar a Barcelona, on s’havia establert un any abans el seu germà Manuel.

Ja la tercera generació s’ocupava del negoci familiar. I el 1959 l’Alejo va aprofitar per viatjar amb el seu nebot del mateix nom en un periple de més de 100 dies, que els va portar fins a Rússia. A l’anada, van visitar Hongria i Polònia i a la tornada Suècia, Dinamarca i Holanda.

Mor a Barcelona el març de 1883, deixant una fortuna personal de més de 2 milions de pessetes.

Font:

Una saga de banquers: la família Vidal-Quadras. Martín Rodrigo i Martín Alharilla. Història Social núm. 64 (2009). Fundación Instituto de Historia Social