Nascut a Maracaibo i nét d’un pescador de Sitges, va contribuir a acumular una de les fortunes més grans d’Espanya. La seva col·lecció de monedes i medalles va ser l’enveja d’Europa.

Aquest marabí (Maracaibo (VE) 20-4-1816 / Barcelona 20-5-1894) va ser el fill primogènit del comerciant de Sitges, Manuel Vidal-Quadras i d’Ana Ramón Marquès, natural de Torredembarra.

El seu avi, José María Vidal Robert havia emigrat a aquesta ciutat (capital de l’actual estat Zulia, a 700 quilòmetres de Caracas) el 1803 on va obrir un establiment comercial.

El 1809, el seu pare Manuel Vidal-Quadras i el seu oncle Alejo, van deixar Sitges i van creuar l’Atlàntic per treballar en el negoci familiar. Per aquell moment, tenien 16 i 12 anys, respectivament.

Durant la Guerra d’Independència veneçolana, la família Vidal-Quadras, dedicada al comerç tèxtil es va mantenir fidel a Espanya i a les tropes realistes davant el setge de les tropes independentistes.

El triomf dels independentistes el 1821 va significar l’exili de la família, que es muda a Santiago de Cuba. En aquesta ciutat van crear la societat Vidal-Quadras, que en dues dècades es va convertir en una de les dues úniques cases de comerç que actuaven com consignadores de vaixells i comerciants banquers, alhora que van adquirir finques urbanes i rústiques.

Mentre els seus germans menors -nascuts a Cuba- eren enviats a estudiar a Barcelona i Londres, Manuel es va mantenir a l’illa, ajudant a l’empresa familiar. Abans dels 20 anys ja prenia decisions importants. El seu pare i el seu oncle cada vegada s’absentaven més i passaven llargues temporades a Catalunya.

Però no es tractava de viatges de plaer, sinó d’inversions i del desig de convertir Barcelona en l’epicentre dels seus negocis. El 1840 els germans adquireixen mitjançant subhasta dos solars que ocupaven la muralla de la mar de la ciutat i el 1844 van acabar d’aixecar dos edificis que van constituir la seu de la Banca Vidal-Quadras, que obriria les portes el 1847.

El 15 de juliol de 1844, Manuel es casa amb l’alemanya Isabel Bauch Walter. Anys més tard, el seu germà Alejo va tornar d’Europa per ajudar-lo en la direcció de l’empresa familiar.

Adéu a Amèrica

El 21 d’abril de 1849, Manuel es va embarcar amb la seva dona per tal d’instal·lar-se a Barcelona. El seu germà Alejo va abandonar també Cuba, a la primavera de 1850 per residenciar-se a la capital catalana.

La signatura Vidal-Quadras, tot i que va mantenir la seva activitat naviliera i consignatària, es va orientar sobretot a l’activitat financera, especialitzant-se en la negociació i descompte d’efectes endossadors, com lletres de canvi i pagarés.

En aquesta activitat figurava la Casa de Banca Vidal-Quadras Germans el 1848 en el onzè lloc en el rang dels principals operadors, segons el Banc de Barcelona, i, només dotze anys més tard, el 1860, aquesta casa de banca s’havia situat en el primer lloc entre les empreses i particulars que operaven en el mercat barceloní d’efectes endossadors i es trobava entre les vuit principals empreses mercantils i financeres de Barcelona.

Diversificar més els seus interessos mercantils amb la participació en el negoci ferroviari i en la societat de Crèdit Mercantil.

L’home que col·leccionava

Manuel va mostrar escàs interès per assumir tasques directives en empreses diferents de la seva casa de banca o en la política. Aquesta apatia contrasta amb la seva marcada afició pel col·leccionisme numismàtic, que havia iniciat a Cuba sent nen.

La seva col·lecció monetària, iniciat el 1835 i contínuament augmentada després de la seva definitiva instal·lació a Barcelona va arribar a tenir gairebé quinze mil exemplars i va ser considerada en el seu moment com una de les principals col·leccions privades d’Espanya, rivalitzant fins i tot amb la del Museu Arqueològic Nacional.

Aquest és el cas de les 232 monedes visigodes, una de les més importants en el seu gènere. Les fallides negociacions entre els seus hereus i l’Ajuntament de Barcelona van possibilitar la venda d’aquesta col·lecció a París, on va ser adquirida pel comerciant numismàtic Émile Bourgey a principis de segle XX i després venuda en lots.

Una petita part del seu monetari, dues-centes quaranta monedes i quaranta-set cartons, va ingressar ja entrat el segle XX en el Gabinet Numismàtic de Catalunya (1932) procedent del Museu Provincial d’Antiguitats de Barcelona.

Manuel Vidal-Quadras i Ramón va morir el diumenge 20 de maig de 1894, sense descendència i el seu germà Alejo, únic soci supervivent, va aprofitar la conjuntura per retirar-se completament de la casa de banca, que va deixar en mans dels seus tres fills Alejo, Carlos i Luis Vidal-Quadras Villavecchia.

 

Font/Imatge: Una saga de banqueros: la familia Vidal-Quadras. Martín Rodrigo y Martín Alharilla. Historia Social No. 64 (2009). Fundación Instituto de Historia Social