El veneçolà que va acabar sent President de Govern de Illers Balears.

Primer van ser els seus oncles paterns, mallorquins d’Algaida, que van creuar l’Atlàntic per guanyar-se la vida, per allà a mitjans dels anys 50. Eren temps on un bon paleta guanyava a Veneçuela molt -però molt- més que a Mallorca.

Després es va animar el seu pare, Bartolomé “Tomeu” Antich, que es va casar amb la seva núvia de tota la vida, Maria Oliver Portell, i junts van emigrar a Caracas, per ‘provar sort’.

El seu pare va començar com a paleta i picapedrer, però va ser reconegut per uns paisans de Mallorca -els germans Nicolau i Tomeu Font- que sabien el bé que jugava futbol. El van ajudar a connectar-se amb l’equip de Primera Divisió de futbol veneçolà, “Banco Provincial”, qui el va contractar com a porter i cobrador. Allà, durant diversos anys va ser porter titular.

Francesc, primogènit, neix a Caracas el divendres 28 de novembre de 1958. Una setmana després del seu naixement es celebren eleccions presidencials per designar el 39è president de Veneçuela, contesa que guanya Rómulo Betancourt (Acción Democrática) amb 1.284.092 vots (49,18%).

Tot i ser un nen, torna a Mallorca. Inicia els seus estudis fins a esdevenir Llicenciat en Dret per la Universitat de les Illes Balears. Un dels seus primers treballs va ser com a tècnic de l’Institut Municipal de l’Habitatge. I quan va abraçar la política, el seu ascens va ser imparable.

Va ser alcalde entre 1991 i 1997 del poble dels seus pares, Algaida, pel PSIB-PSOE (Partit Socialista de les Illes Balears – Partido Socialista Obrero Espanyol).

El 1995 obté un escó al Parlament Balear i al Consell Insular de Mallorca, del qual seria nomenat conseller de Medi Ambient sota el govern de Maria Antònia Munar.

El 1998 guanya les primàries al secretari general del PSIB-PSOE Andreu Crespí, i és designat candidat a la presidència del Govern de les Illes Balears en les eleccions de 1999.

En aquestes eleccions, aconsegueix un gran èxit, el Partit Popular perd la majoria absoluta, va signar l’anomenat Pacte de Progrés amb diversos partits, que va possibilitar que comptés amb la majoria necessària per presidir el nou govern balear.

Durant el seu mandat es van dur a terme actuacions polítiques en àmbits com la sanitat, l’educació i el medi ambient.

El 2004 va encapçalar la candidatura del PSOE per la circumscripció de les Illes Balears en les eleccions generals, sent elegit diputat al Congrés dels Diputats. Durant aquesta etapa, va ser president de la Comissió Mixta Congrés-Senat de relacions amb el Tribunal de Comptes.

En les eleccions autonòmiques de 2007 es va presentar de nou a la presidència del Govern de les Illes Balears millorant notablement els resultats del 2003.

Com que no va obtenir Jaume Matas el suport popular suficient per governar (es va quedar a un sol escó de la majoria absoluta), Antich va pactar un govern de coalició de centreesquerra amb Unió Mallorquina, Bloc per Mallorca i Eivissa pel Canvi, sent investit president per segona vegada el 4 de juliol del 2007.

Després de la pèrdua del govern autonòmic, va ser designat senador -en 2008- pel Parlament de les Illes Balears, ocupant un escó a la cambra alta.

El 2017 va patir un infart, del qual es va recuperar sense seqüeles.

 

Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Francesc_Antich

Foto: Francesc Antich Oliver © Govern des Illes Balears via Wikimedia.