Sitges (ES) 1793 / Barcelona (ES) 1861

Comerciant. Banquer.

El 1809, acompanyat del seu germà Alejo creuà l’Atlàntic per reunir-se amb el seu pare, José María Vidal Robert, qui havia obert un establiment comercial a Maracaibo. Des del primer dia es dediquen al comerç, inicialment en l’empresa paterna “José Vidal y Compañía” i poc temps després, en la societat “Vidal, Balada y Ros”.

El 20 d’abril de 1816, es casa a Maracaibo amb la catalana Anna Ramón Marquès, natural de Torredembarra i filla d’un sastre. Aquest matrimoni va tenir vuit fills, dels quals només quatre van arribar a l’edat adulta: Manuel, Carolina, Alejo i Antonio Vidal-Quadras Ramón, els últims tres nascuts a Cuba.

Per a aquell llavors, Veneçuela era part d’Espanya i es lluitava la guerra d’independència. El 1821, després de la derrota dels exèrcits realistes, la família abandona Veneçuela. El pare retorna a Catalunya, on mor en 1840.

Els germans Manuel i Aleix Vidal-Quadras van optar per seguir a Amèrica, establint-se a Santiago de Cuba.

En pocs anys, van pastar una gran fortuna amb les seves activitats d’agricultura (majorment tabac), de comerç, d’administració de finques urbanes i, cada vegada més, amb la seva activitat financera.

La signatura dels Vidal-Quadras va arribar a ser una de les principals companyies mercantils i financeres de Santiago de Cuba i de tota la regió oriental de l’illa.

Al costat de la de Josep Riera, també natiu de Sitges, era una de les dues úniques empreses de Santiago que actuaven com a “consignadores de vaixells i giradors de lletres” i, alhora, com “comerciants banquers”.

A partir dels anys 1830, els germans van viatjar cada vegada amb més freqüència a Barcelona. El 1839, tots dos van acudir a la subhasta d’una de les dues illes de terreny situades en l’actual passeig d’Isabel II a Barcelona, adquirint la seva propietat. Allà van manar aixecar sengles edificis on obririen pocs anys després la casa de banca Vidal-Quadras.

Manuel es va fer construir el 1852 un amplíssim palauet a Sitges mentre que el seu germà Alejo va fer el mateix anys després.

El 1856, va manar a edificar un panteó al cementiri sitgetà, obra de l’arquitecte Alejandro Mariotti, en què acabarien sent enterrats ell mateix i els seus fills.

Al morir Manuel Vidal-Quadras, el 27 de juliol de 1861, la nota anunciant la seva defunció va ser la primera notícia destacada pel Diari de Barcelona, mitjà que el definís llavors com «una de les persones més distingides del comerç d’aquesta capital i que gaudia de la justa reputació que mereixia la consideració de la casa al front es trobava».

Font:

Una saga de banquers: la família Vidal-Quadras. Martín Rodrigo i Martín Alharilla. Història Social No. 64 (2009). Fundación Instituto de Historia Social.