Barcelona (ES) 1-02-1952

Empresari

Fill de Francisco Meseguer Pérez, català i Antonia Martínez Caparroz, andalusa.

Ve a Veneçuela el 1959, ja que els seus pares, que havien emigrat tres anys abans, el van deixar a ell i la seva germana Dolores sota le cura de l’àvia.

Un cop la situació es va estabilitzar, la família es va reunir a Veneçuela.

Es van establir a La Guaira -el litoral central- àrea molt propera a Caracas, on hi ha el port i l’aeroport que donen servei a la capital. Va estudiar aquí i des de molt jove va treballar en una petita torrefactora de nom Cafè Condal, propietat d’emigrants d’origen català.

El 1969 torna a Barcelona on roman per set anys, però torna a Veneçuela el 1976. Sol·licita i rep la nacionalitat veneçolana.

Veneçuela estava en plena efervescència econòmica, sota la presidència del socialdemòcrata Carlos Andrés Pérez. Els preus del petroli s’havien multiplicat i els ingressos del país van augmentar considerablement.

Amb aquest marc i amb l’experiència prèvia de treball, Meseguer aconsegueix obtenir la distribució majorista per a tota la zona de La Guaira de la marca de cafè El Peñón, una de les principals del país. Encara que era una època de treball intens, també va formar un equip de futbol aficionat, anomenat “Los Diablos de Condal”.

Durant les tres dècades següents es va dedicar a la distribució del cafè, fins que la situació del país va començar a canviar: les principals processadores de cafè van ser nacionalitzades i el mercat va començar a transformar-se. D’altra banda, la inseguretat personal va anar creixent.

L’any 2007 torna a Barcelona, on després de diverses emprenedories obté estabilitat econòmica i laboral. Tot i això, l’any 2011 torna amb la seva família per atendre la salut de la seva mare, que mai va voler marxar de Veneçuela.

Treballador i tenaç, va fundar una empresa de vendes, reparació i manteniment de maquinària industrial que, per al juliol del 2022, es mantenia activa i productiva.

La seva companya de vida, Gabriela Maldonado assegura que amb 70 anys continua treballant amb el mateix entusiasme de tota la seva vida. “Això, i les seves ganes de viure cada dia com si fos l’últim, són el que me’n tenen enamorada”.

Font: Col·laboració de lalik (nom en reserva).

Fotografia: Vía Facebook.com