Lleida (ES) 1923.08.20 / Santa Ana, Nueva Esparta (VE) 12-4-2012

Comunicador. Poeta.

Des de molt jove va mostrar interès en la literatura, especialment en la poesia. Als 14 anys, ja escrivia versos.

Amb clares habilitats per als idiomes -en parlava 6 d’ells- va ser periodista, professor d’idiomes, home de ràdio i televisió i publicista. Els seus poemes estan agrupats en tres antologies.

El 1979 va rebre el primer premi del segon concurs literari convocat per l’Instituto Español de Emigración, a través de la revista Carta de España. El jurat, presidit per José Antonio Escudero, director general de l’Instituto Español de Emigración, va estar format per Félix Pacho, José Manuel Gironés, Carlos Luis Álvarez, Francisco Umbral, Ernesto Pérez de Lama, Juan Carlos Beneyto i Adolfo Ribas.

En els Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Amsterdam el 1974 va obtenir l’accèssit (recompensa immediatament inferior al premi en un concurs científic, literari o artístic).

El 1980, el Centre Català d’Amsterdam li va publicar “Senyora Amsterdam”, poemari bilingüe català-holandès.

Es va casar amb María Dolores Sempere i van tenir quatre fills: Emilio, María Dolores, Genaro i Maria Altagracia.

Va morir als 88 anys a l’Illa de Margarita (VE).

Font: http://emiliosole.ve.tripod.com/

Fotos: Emili Solé Pujol (a la dreta) en el programa de Ràdio Caracas que es deia “Alegries amb Gioia” (anys 50). A la foto apareix Gioia Lombardini, l’ànec Gelsomino i a l’esquerra un personatge desconegut. Fotografia: Col·lecció familiar Solé Sempere.

Foto color: Típica casa de la vila de Santa Anna, a l’estat Nueva Esparta. Photo by Terminor