Barcelona (ES) 24-5-1908 / Barcelona (ES) 1997

Periodista i polític català, de formació autodidàctica.

En 1924 durant la dictadura de Primo de Rivera va ingressar a Estat Català (Estado Catalán en espanyol) un partit polític de caràcter independentista, fundat per Francesc Macià, on fins i tot formarà part de Bandera Negra, una secció de xoc.

En 1925 participaria en el complot de Garraf, per la qual cosa va ser detingut i empresonat fins a 1928.

Una vegada en llibertat es va dedicar al periodisme, i va ser director de Justícia Social i secretari de redacció del setmanari L’Opinió i de la Publicitat.

En 1930 va abandonar Estat Català i va ingressar en la Unió Socialista de Catalunya, de la qual va ser nomenat secretari general del partit. Va ser el primer a traduir al català el Manifest Comunista de Karl Marx i Friedrich Engels el 1930.

En celebrar-se les primeres eleccions municipals durant la Segona República Espanyola va ser triat regidor de l’Ajuntament de Barcelona, i va ser detingut durant els fets del sis d’octubre de 1934. Va ser alliberat novament el 1936.

En acabar la Guerra Civil espanyola es va exiliar a París, on va dirigir el diari clandestí Catalunya, i va participar en la Resistència Francesa.

Va continuar el seu exili a Veneçuela, on va arribar el 1954, i va fixar la seva residència a Caracas. Va sol·licitar i va obtenir la nacionalitat veneçolana, la qual va ser confirmada amb la cèdula d’identitat número 3.142.311, sota el nom de “Emile” Fernand Gabriel Granier “Barrere”. Aquesta forma francesa del seu nom i del seu segon cognom també es repeteix en la seva inscripció (#3317) en el Col·legi Nacional de Periodistes del Districte Federal de Caracas.

Va ser membre actiu del Centre Català de Caracas, col·laborador dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1975 i president del Patronat de Cultura Terra Ferma. Va tornar a Catalunya el 1978 i va militar en el Partit dels Socialistes de Catalunya.

El 1991 va fer donació a la Biblioteca de Catalunya de la seva biblioteca personal que abasta uns 800 documents, la meitat en castellà (i bona part, editats a Sud-amèrica, especialment Veneçuela) i la resta en català, castellà i francès. El contingut d’aquesta col·lecció gira entorn de temes socials, polítics, referits a la cultura catalana i l’exili.


Va publicar, en poesia, Paraules de combat (1964) i Resposta a dos amics (1970) i els assajos Els intel·lectuals i la cultura de masses (1970), Sobre biografies i altres coses (1970) i Catalunya i la Comunitat Econòmica Europea (1982). Va ser el primer traductor al català del Manifest Comunista (1930).


Fonts:
https://esacademic.com/dic.nsf/eswiki/426093
Foto: Emilio Granier (circa 1930). © 2019 Biblioteca de Catalunya