Santa Coloma de Farners (ES) 1903 / Caracas (VE) 1990

Mestre d’obres

Fill d’Emili Pol i Font i Maria Rovira Canadell.

Molt jove, es muda a Cardedeu, al Vallès Oriental i es casa amb Basília Conejos. El matrimoni va tenir quatre fills: Emili, Joan, Pepita i Santiago.

De professió paleta, va créixer professionalment fins a convertir-se en mestre d’obres. D’acord amb el seu fill Emili, el seu pare comptava amb orgull que havia treballat a les obres per a l’Exposició Internacional de Barcelona i a la construcció de l’Estadi de Montjuïc, dues obres de gran rellevància, inaugurades el 1929.

També va tenir alguna picada d’ullet amb la política: Sense abandonar la seva feina, va ser conseller de l’Ajuntament de Cardedeu durant el mandat de Salvador Arquer i Esteva (1935-1936).

El 1938 va ser incorporat a l’exèrcit republicà. Per la seva edat no li va tocar lluitar a les trinxeres però sí en la seva construcció, en condicions molt precàries, amb companys mal alimentats i pitjor equipats. També va treballar en la construcció de ponts.

En acabar la guerra va romandre a Catalunya, dedicant-se al comerç d’aliments entre Cardedeu i Barcelona.

Al començament de la dècada dels 50 emigra a Veneçuela. Inicialment, va treballar com a mestre d’obres a Maracay, ciutat ubicada a 150 quilòmetres de Caracas. Allí va treballar en ponts i carreteres.

Després a Caracas, va construir bases i columnes per al distribuïdor de Bello Monte -a l’autopista de l’Est- i l’elevació del Mirador de los Caracas, al litoral central.

Va viure breument a Tulsa, Oklahoma (US) amb el seu fill Joan, que treballava a la indústria del petroli.

Va morir a Caracas als 87 anys, a menys d’un any d’haver acomiadat la seva companya de vida, Basília.

Fonts:

Memorias de Caracas. Emilio Pol Conejos. 2000.

El exilio español en Venezuela – Volumes 1-2. Víctor Sanz. Casa de España, Página 330. 1995.

Fotografia: Ermita de Farners. Santa Coloma de Farners. Enllaç aquí.