El bolivarenc que des de Catalunya es va convertir en expert mundial en cirurgia de la mà i va iniciar una dinastia d’especialistes mèdics.

El gentilici dels nascuts a Ciudad Bolívar, ciutat fundada al marge del riu Orinoco, a 600 quilòmetres de Caracas, és “bolivarenc”.

És el cas d’Àngel Santos Palazzi Duarte (1909-1993), nascut a Ciudad Bolívar (VE), que va ser un metge de renom, especialitzat en cirurgia ortopèdica. El més interessant és que la seva formació, la seva carrera i la seva família la va fer a Barcelona (ES).

El seu avi era Meriso Palazzi, originari de l’illa francesa de Còrsega, que a principis del segle XIX es va establir a la Guaiana veneçolana.

Meriso es va dedicar amb èxit al lucratiu negoci de les plantacions de caoba i de cautxú. Va intervenir en el sanejament dels espais on es va desenvolupar el Jardí Botànic de l’Orinoco, i va ser promotor de l’electrificació de Ciutat Bolívar.

Es va casar amb la guaianesa Josefina Ortiz Díaz, amb qui va tenir nou fills, els sis primers nascuts a Ciudad Bolívar i els restants a París (FR).

El tercer d’aquests fills, Àngel Santos Palazzi Ortiz (1877-1916), va néixer a Ciudad Bolívar (VE) i es va casar amb Luisa Antonia Duarte. Aquest va ser el pare del nostre protagonista, Santos Duarte.

Encara que nascut a Veneçuela, Palazzi Ortiz posseïa la nacionalitat francesa i el 1914 -a la Primera Guerra Mundial- va ser cridat a servir a l’exèrcit francès, a terres europees.

Santos Palazzi va perdre la vida en combat, a la Batalla del Somme. El 24 de juliol de 1916, va ser sepultat al Cementiri d’Amiens.

A Europa enmig de la guerra

Per raons desconegudes*, la vídua va decidir marxar amb la família a Itàlia i va emprendre el viatge des de Veneçuela amb una parada a Barcelona.

En aquesta ciutat va romandre molt de temps, ja que una de les seves filles (Josefina) va emmalaltir i va requerir assistència mèdica.

A la família li va agradar Barcelona i va desistir de seguir el viatge a Itàlia. Amb bons recursos econòmics, la vídua Palazzi es va fer construir una casa al barri de Tres Torres, del districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi.

Àngel Santos Palazzi Duarte va fer el batxillerat al col·legi La Salle Bonanova i la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, on es graduà el 1934.

Un metge dedicat

Un cop graduat, va realitzar estudis superiors a l’Institut Rizzoli de Bolonya (IT) amb el metge bolonyès Vittorio Putti (1880-1940) i es va especialitzar en cirurgia ortopèdica.

De tornada a Catalunya, durant la Guerra Civil es va convertir en metge militar i va estudiar la patologia de les lesions a les mans, poc coneguda per a l’època.

El 1944 es publicà el llibre de Sterling Bunnell, el pare de la cirurgia de la mà Surgery of the hand, que va interessar tant a Palazzi que, l’any següent va marxar als Estats Units a l’Hospital Valley Forge de Phoenixville a Filadèlfia, que dirigia Bunnell.

Palazzi va treballar al Servei de Cirurgia de la Mà que atenia els soldats americans ferits durant la Segona Guerra Mundial.

De tornada a Barcelona, Palazzi Duarte va aplicar els seus nous coneixements a l’Hospital del Sagrat Cor, on va arribar a convertir-se en Cap de Cirurgia Ortopèdica.

Va obtenir importants reconeixements, com la filiació d’honor a la Royal Society of Medicine del Regne Unit.

El 1984 va ser nomenat professor Honorari per la Universitat de Navarra.

Va ser president de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (1959-1962) i de la Societat Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (1966-1968), va ser membre fundador de la Societat Espanyola de Cirurgia de la Mà el 1969, president de la Secció Espanyola d’Ortopèdia i Traumatologia a la Unió del Mediterrani Llatí de 1970, vicepresident (1978-1981) i delegat a Espanya durant deu anys de la Societat Internacional de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (SICOT).

Vida familiar

Palazzi Duarte tenia tres nacionalitats: veneçolà de naixement, francès per ascendència i espanyol per naturalització. Els seus viatges fora d’Europa els solia fer amb el passaport veneçolà.

El 1935 es va casar amb Conchita Coll Robert i van tenir cinc fills: Santos, Carlos i José Luís, cirurgians ortopedes com el pare; Maria de la Concepció i Cristian, enginyer.

Fins passats els 80 anys, va continuar exercint la medicina i practicant els seus esports favorits, tennis, esquí sobre neu i navegació a vela, a Sitges.

Va morir el 12 de març de 1993 als 83 anys.

 

Observació:

* La font utilitzada -Alfons Fernández Sabaté- va obtenir la informació dels arxius personals de Palazzi Duarte, facilitats pel seu fill Santos Palazzi Coll.

Tot i això, una altra font (http://guayanesesprominentes.blogspot.com, dirigida pel destacat periodista i historiador veneçolà Américo Fernández) assegura que la família Palazzi Duarte ja vivia a Barcelona (ES) el 1913 i que va ser en aquesta ciutat on Palazzi Duarte va rebre la crida a armes de l’exèrcit francès.

 

Fonts i fotografies:

Galeria de Metges Catalans. Enllaç aquí.

Nuestros Fundadores y Maestros en 1935 y 1947. Alfons Fernández Sabaté. © EDITORIAL SECOT. Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología C/ Fernández de los Ríos, 108 C.P. 28015 – Madrid

Guayaneses prominentes. Enllaç aquí.