Barcelona (ES) 1927

Mestra. Mestressa de casa.

Francisca Ballester, Paquita, va néixer a Barcelona el 1927 en una família de classe mitjana catalana i va ser educada en el col·legi Montessori fins als 17 anys. La guerra va ser un parèntesi traumàtic en la seva vida. El pare es va allistar voluntari en defensa de la República i el seu jove germà va ser cridat a files, formant part de l’anomenada “quinta del biberó”, si bé destinat a serveis auxiliars.

Paquita va romandre en la llar familiar amb la seva mare i el seu avi sotmesos a bombardejos i privacions. No va ser menys dura la postguerra amb el pare en un camp de concentració i posteriorment condemnat a 21 anys de presó per la seva pertinença a la maçoneria on va aconseguir el grau de mestre. La seva mare es va veure obligada a treballar com a costurera i teixidora a domicili per a poder sostenir a la família.

En aquestes circumstàncies Paquita va començar a treballar res més finalitzar els seus estudis com a professora de primària al mateix col·legi en el qual ella havia estudiat.

A través del correu es retroba amb qui havia estat el seu veí, Ricardo, que havia emigrat a Veneçuela. Durant molt de temps, els joves van mantenir correspondència, fins que va arribar un moment, després de 25 anys sense veure’s en què es van confessar els seus fracassos sentimentals i la seva mútua esperança de trobar l’u en l’altre el cònjuge adequat per a formar una família. Ricardo li convida a conèixer el país, Paquita accepta i es casen l’agost de 1963. Es radiquen a la ciutat de Maracay.

Van tenir dos fills, nena i nen. Ella viu a Mèxic i el seu fill, que va estudiar música a Rússia, viu amb ella. És director d’orquestra.

Font: Memorias de la emigración española a América. Pilar Pérez-Fuentes Hernández. José Antonio Pérez Pérez. Ma Ángeles Sallé Alonso. pp 233-235. Fundación Directa

Foto: El passeig de Sant Joan, vist des de la Travessera de Gràcia, Barcelona, en la dècada dels anys 50. ©Leopoldo Plasència.