Calonge, Baix Empordà (ES) 1775 / desconegut, probablement Veneçuela 1822

Terratinent, hisendat i comerciant.

El 1799 emigra a Amèrica i s’assenta a Veneçuela. Allà es va dedicar a activitats comercials i a l’agricultura. En el moment d’esclatar el moviment independentista es va posar de part de les autoritats espanyoles i va intervenir en la lluita. Al caure presoner dels insurrectes, el 1811 va ser condemnat a mort, però el Congrés Veneçolà li commuta la pena capital per deu anys de presidi.

L’any següent va aconseguir escapolir-se i es va refugiar a Puerto Rico. En premi a la seva tasca patriòtica, les Corts Espanyoles li van concedir el privilegi de noblesa. En 1813 va tornar novament a Veneçuela, on després va morir, probablement per participar de nou a la guerra contra els patriotes veneçolans.

Vila Mir va ser el primer natiu de Calonge que va emigrar a Amèrica. Encara que es desconeix si va fer fortuna i no va tornar al seu poble, el seu nom forma part de la història dels “indians” la denominació col·loquial de l’emigrant espanyol a Amèrica que retornava ric.

Font: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0256295.xml

“Un català de Baix Empordà a Amèrica: Josep de Vila i Mir (1799 – 1822)”, Jornades d’Estudis Catalans-Americans, Barcelona, 1985, pàg. 203-209