La Granadella, Lleida (ES) 1907 / Barcelona (ES) 7-6-2002

Polític, educador, pedagog.

Fundador de l’Instituto Cervantes, prestigiosa escola a Maracaibo (Zulia VE).

És el fill gran d’una família dedicada a l’agricultura a la seva Granadella natal. Treballa de mosso al col·legi dels Maristes de Lleida, conciliant estudi i treball mentre es prepara per al seu ingrés a l’Escola Normal.

El 1929 es rep de mestre i és interí en diverses escoles. Quatre anys després aprova les oposicions i exerceix al seu poble. Allà coneix a la seva companya de vida, col·lega i esposa, Carolina Zavala Mimiague, nascuda a Andorain, Guipúscoa.

Al setembre del 36 es traslladen a Barcelona; José és el secretari de Finances de la secció barcelonina de FETE, la Federació de Treballadors de l’Ensenyament d’UGT (Unió General de Treballadors de Catalunya). A la primavera del 37 és destinat com a “Milicià de la Cultura” al front d’Aragó, a la 123 Brigada de la 27a Divisió, formada majoritàriament per militants de PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) i la UGT.

Al febrer del 39, derrotada la República, fugen cap a França, on són internats en camps de concentració. Eventualment aconsegueixen el seu alliberament i són enviats a República Dominicana, des d’on es desplaçarien a Veneçuela.

Fruit d’un acord entre les autoritats veneçolanes i el govern d’Euskadi a l’exili, s’instal·len a Maracaibo amb autorització per dirigir una escola Normal (una ‘normal’ és una escola de mestres); de fet, dues escoles de mestres, una masculina, dirigida per Barrull i una altra femenina, sota la responsabilitat de Zavala. Al curs següent els dos centres es fusionen en un de sol, l’Escola Normal Mixta “Rafael María Baralt”.

El 1951 funden l’Institut “Cervantes” que imparteix tots els nivells no universitaris sota els principis de l’escola activa i on mitjançant l’associacionisme, el cooperativisme, els grups esportius, el teatre infantil i l’orfeó s’estimula la participació democràtica de l’alumnat.

El “Cervantes” va arribar a tenir 700 alumnes; “Era un centre laic i amb praxi coeducadora, qüestionat per les escoles religioses de la ciutat que el van denunciar per no impartir ensenyament religiós i ser una” escola de rojos”, fins al punt que a Barrull el detenen durant un mes del curs 56 – 57, acusat de comunista.

Barrull forma part de la Junta Directiva de Consell Veneçolà de l’Infant, participa en la creació de col·legis privats a Caracas i en la creació de l’Asociación Nacional de Institutos Educativos Privados (ANDIEP).

El 1978 rep l’Ordre “27 de Junio” de part de govern veneçolà. Torna a Catalunya el 1981.

Carolina Zavala va morir el dinou de novembre de 1990. Barrul li sobreviu fins al set de juny de 2002, quan mor a Barcelona (ES) a l’edat de 95 anys.

Font:

Personatges il·lustres de l’Alt Camp i Les Garrigues. Fundació Abertis i Abertis Autopistes, Editat per aias-editorial. Text de la seva filla Núria Barrull i Zavala.

Foto: José Barrull i Carolina Zavala (circa 1960). Autor desconegut.