Dénia, Alacant (ES) 10-9-1900 / L’Havana (CU) 29-10-1954

Escriptor.

Crític i historiador de la literatura espanyola pertanyent a la generació del 27.

Llicenciat en Dret i doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Madrid, durant els anys 20 escriu en revistes literàries com “Alfar”, de A Corunya, el suplement literari de “La Verdad”, de Múrcia, La Gaceta Literaria, Revista de Occidente, així com en la premsa diària.

Va participar amb grau militar a la Guerra Civil i després de la derrota inicia un exili que el porta a França i, després de l’ocupació nazi, a la República Dominicana i Veneçuela, per, finalment, recalar a Cuba.

A Veneçuela va impartir cursos a la Universitdad Central de Venezuela, a Caracas i classes de francès al liceu Andrés Bello.

L’11 de desembre de 1947 es va casar amb Aída Valls Fernández -cubana, filla de catalans- al Consolat General de la República Espanyola a Caracas, casament oficiat per Jesús Vázquez Galloso, cònsol general. Entre els assistents es trobaven l’ambaixador de Cuba, Rodríguez Embil i Lilio Ferro, esposa del poeta Alejo Carpentier.

A Caracas la parella va viure primer a Chacao i després a l’Avinguda Orinoco de Bello Monte, a l’edifici San Juan Bosco.

L’octubre de 1948, després de l’enderrocament del General Medina Angarita, decideix tornar a Cuba. Allí va ser professor a la Universidad de Oriente, a Santiago de Cuba; escapant de la repressió de Batista -accentuada després de l’assalt a la caserna Moncada en 1953- va tornar a L’Havana, on moriria a conseqüència d’un infart de miocardi el 29 d’octubre de 1954.

Font: Juan Chabás y su tiempo: de la poética de vanguardia a la estética del compromiso.. Javier Pérez Bazo. Ayuntamiento de Dénia. ANTHROPOS Editorial. 1992.

Fotografia: Juan Chabás. CRCA 1935. © ABC.