Barcelona (ES) 1910 / Madrid (ES) 4-11-2013

Arquitecte.

Graduat cap a 1930 a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre 1936 i 1937 és membre de la Junta del Grup d’Unitats de Fortificacions i Obres de la Generalitat de Catalunya. Dóna diverses xerrades sobre fortificacions, sent designat delegat, sense poder executiu, del Grup d’Unitats de Fortificacions i Obres (1938).

Publica “La fortificación de campaña” (Barcelona: Sindicato de la Industria de la Edificación, Madera y Decoración, 1938), llibre que presenta nombroses il·lustracions de l’autor mateix, obra que seria reeditada el 1939, i la fi era orientar en la creació de trinxeres i línies de defensa al davant.

També participa en una publicació col·lectiva: Elements de Fortificació (Barcelona: Grup d’Unitats Fortificacions i Obres, 1937). Aquest mateix any surt per la frontera francesa, iniciant un periple que el portaria a Cannes, París i Marsella, per quedar-se al final a Biarritz.

Recala a Lisboa, Portugal, on aconsegueix treballar en la construcció d’un laboratori pertanyent a un empresari que envia ramaderia a Espanya.

El 1940 arriba a Cuba, i des d’allí, poc temps després, es dirigeix a Veneçuela en el vapor Cuba. Comença a treballar a l’empresa VICA, en els projectes de les urbanitzacions El Rosal i Las Mercedes, a Caracas. El 1943 s’associa amb el constructor basc Atutxa, aixecant nombrosos xalets a Las Mercedes.

El 1944 treballa en la Secció d’Arquitectura del Ministerio de Obras Públicas, a Caracas. No obstant això, com que no es trobava a gust allà, renuncia i se’n va a treballar amb l’enginyer Pedro Dupuy (1945), amb qui no estaria molt de temps. Aquest mateix any dóna classes a la Facultat d’Enginyeria de la Universidad Central de Venezuela de Caracas.

De seguida comença a treballar amb l’arquitecte veneçolà Erasmo Calvani, amb qui desenvoluparà una important obra arquitectònica entre 1945 i 1963.

El primer treball que van fer junts va ser l’edifici Las Gradillas, al centre de Caracas. En aquests anys realitza un viatge a Nova York, on visita a Josep Lluís Sert.

Entre les diferents obres que va projectar amb Calvani es troben: la residència Buen Pastor, a Los Chorros, un grup residencial a la urbanització La Lagunita, un Grup Escolar a El Marqués, el col·legi La Consolación, el col·legi Chacao, tots a Caracas; grups escolars a Maracay, Cumaná i Yaracuy; la Catedral de Sant Felip, capital de l’estat Yaracuy, i el Templo Votivo de Coromoto a Guanare.

El 1964 torna a Espanya, instal·lant-se a Madrid. Es dóna d’alta en el Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid. Realitza un conjunt residencial a Pamplona. Es jubila el 1983.

Mor a Madrid el 4 de novembre de 2013, a l’edat de 103 anys.

Fonts:

La ficticia “ilusión” del destierro – Part 2. Henry Vicente Garrido. Arquitextos ISSN 1809-6298. # 129.06 any 11, febrer. 2011

Fotografia: Suite Iberia. Sala Tac Caracas. Autor desconegut.

Foto: Edifici de Rectorat o Administratiu del col·legi San Ignacio de Loyola, Chacao, Caracas, projectat pels arquitectes Erasmo Calvani i Joan Capdevila. 1958. Fotografia: Fundación Arquitectura y Ciudad. Autor desconegut.