Barcelona (ES), 14-12-1917 / París (FR), 11-2-1998

Pintor i gravador. Polític catalanista.

Es va formar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Després de la guerra civil s’estableix a Terrassa, on amb la seva dona, l’escultora Gertrudis Galí, va aconseguir destacar-se en l’ambient artístic de la ciutat.

Va fer la primera exposició individual a Barcelona (1943). Exiliat el 1948, el 1952 es va establir a París. També va exhibir la seva obra a Barcelona, en diversos llocs de França, a Londres i als Estats Units.

La seva pintura es basa en una figuració esquematitzada i preciosista, amb predomini de la línia corba i un empastament de textura, i se centra en la figura femenina, els animals i les flors. Com gravador, destaca la seva acuradíssima sèrie al carborúndum que il·lustra els Exemples -extrets del Llibre de les bèsties- de Ramon Llull (París 1978). Des de 1986 va dirigir uns cursos d’història del gravat a Andorra, on va residir habitualment des de 1982.

Va iniciar l’activitat política en el moviment catalanista al principi dels anys trenta, a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya. Voluntari de l’exèrcit republicà en la Guerra Civil Espanyola, va ser destinat al servei de transmissions del front d’Aragó i, cap a la fi de la guerra, va ser fet presoner per una divisió italiana i internat prop d’un any en un camp de concentració de Valladolid.

Un cop alliberat, es va unir al Front Nacional de Catalunya – FNC (1939) i va participar en nombroses iniciatives en la clandestinitat, entre d’altres, l’edició de “Per Catalunya”, òrgan de l’FNC, i de la revista Ariel, i l’elaboració de documents falsos per fugitius i exiliats del franquisme.

El 1948 es va exiliar a causa de la persecució policial, i a París va impulsar diverses iniciatives; entre d’altres, va organitzar els concerts de diversos cantautors catalans a la capital francesa i va dirigir les gestions davant Alemanya perquè Carme Ballester, vídua del president Companys, rebés una pensió en qualitat de víctima de la guerra.

En 1979 va ser inculpat per la policia espanyola d’haver participat en activitats terroristes, però els tribunals francesos van rebutjar l’extradició per falta de proves. Decideix llavors viatjar a Veneçuela, fixant residència a Caracas.

En aquesta ciutat es dedica a la docència, impartint classes en el Cegra (Centro de Enseñanza Gráfica), fundat el 1977 gràcies a la iniciativa de Luisa Palacios, Manuel Espinoza, Édgar Sánchez, Elsa Gramcko i William Stone. Aquest institut va néixer amb l’objectiu de brindar formació integral en litografia, serigrafia i gravat en metall, àrees a les quals després se li va sumar l’especialització en la tècnica gràfica.

Viusá impartia en aquest institut un seminari sobre història del gravat. Compartia càtedra amb mestres com Alirio Palacios, Édgar Sánchez, Luis Adrián “Carúpano” León, María Elena Ramos, Nerio Moreno, Harold Tobies i Abilio Padró.

Un desgraciat accident que involucra a la seva filla Núria i la seva néta els fa tornar a Europa, on viuen entre París i Andorra.

És autor de les biografies Francesc Macià: president de Catalunya (1968) i Lluís Companys: biografia popular (1977).

El 1988 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi.

Va morir a París l’11 de febrer de 1998, als vuitanta anys. La seva filla segona, Joana, va escampar les seves cendres a Montserrat.

Fonts:

http://www.reeixida.cat/estelada/protagonistes/45447/

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0071415.xml

http://icaadocs.mfah.org/icaadocs/ELARCHIVO/RegistroCompleto/tabid/99/doc/1153413/language/es-MX/Default.aspx

fotografies:

Quadre: “Natura morta, 1961”. Oli sobre llenç, 54×65

Foto: Manel Viusá a Caracas. Circa 1980. Autor Desconegut.