Barcelona (ES) 25-1-1890 / Caracas (VE) 26-2-1984

Pintor. Paisatgista. “El pintor de l’Àvila”.

Fill de l’escultor català Àngel Cabré i Magrinyà (1863-1940) i de la mallorquina Concepció Alsina. Des de molt nen (1896) va residir a Veneçuela, arribant amb el seu pare qui havia estat convidat pel President Joaquín Crespo per dur a terme treballs en les obres públiques de Caracas.

Als 14 anys d’edat ingressa a l’Acadèmia de Belles Arts de Caracas, on el seu pare regentava la càtedra d’escultura. El 1912 va fundar al costat de Leoncio Martínez, Rafael Agüín, Cruz Álvarez García, Julián Alonzo, Antonio Edmundo Monsanto i altres artistes, el Cercle de Belles Arts, grup anti acadèmic que es va rebel·lar contra els mètodes d’ensenyament de l’art.

Enamorat del paisatge veneçolà, aviat es va sentir commogut pel turó l’Àvila, muntanya al nord de Caracas, que va pintar des de tots els angles i amb tots els matisos. Avui la muntanya utilitza indistintament el seu nom original indígena -Waraira Repano- i el nom colonial.

Després de diverses exposicions reeixides a Caracas, es trasllada a París el 1920, on va residir fins a 1930. Allí va acudir a l’Acadèmia Colarossi i l’Acadèmia La Gran Chaumière. En aquesta època va conrear el cubisme i l’impressionisme. El 1931 va tornar definitivament a Veneçuela i es va dedicar a captar la natura.

El 1951 guanya el Premi Nacional de Pintura i el 1955 el Premi Herrera Toro, al XVI Saló Oficial, a més d’altres importants guardons. Va ser director del Museu de Belles Arts de Caracas entre 1942 i 1946.

Va morir a Caracas el 26 de febrer de 1984, deixant una extensa obra.

Font: 200 Catalans a les Amèriques, 1493-1987: Mostra del diccionari de Catalunya i Amèrica. Editorial: Comissió Catalana del Cinquè Centenari del descobriment d’Amèrica, 1988

Foto: Vista des del Guaire. Oli sobre tela. 1944. Col·lecció del Banc Central de Veneçuela.