Manel Corachán i Garcia
Chiva, València (ES) 1881 / Barcelona (ES) 1942
Metge cirurgià.
Fundador de la Clínica Corachán de Barcelona (ES) i de l’Institut de Cirurgia Experimental de la Universidad Central de Venezuela.
Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona, on va ser deixeble d’Enric Ribas i Ribas.
En 1921 va ser nomenat director del servei de cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i el 19 de maig de 1921 va fundar la Clínica Corachán, en una torre de barri barceloní de Sarrià que encara avui es conserva i que forma part de la clínica actual.
La clínica Corachán avui ocupa més de 40 mil metres quadrats i és una institució de referència a escala mundial.
El 1933 va ser nomenat professor de patologia quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona, va col·laborar a la revista Monografies Mèdiques i en la realització d’un diccionari de terminologia mèdica en català.
El 1936 va ser nomenat Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, però en 1936 al començar la Guerra Civil Espanyola va fugir primer a França i després a Veneçuela, on va ser catedràtic de tècnica quirúrgica i anatòmica de la Universidad de Central de Venezuela.
Va ser fundador de l’Institut de Cirurgia Experimental d’aquesta universitat, centre pioner en el desenvolupament de la cirurgia a Veneçuela.
Torna a Catalunya el 1941, un any abans de morir. Poc després d’arribar a Espanya, es va contagiar en una operació amb tifus exantemàtic i va morir al cap de pocs dies.
Malgrat ser una persona òbviament no apreciada pel règim, el seu enterrament va ser multitudinari. El Dr. Manuel Corachán, va ser un cirurgià de gran prestigi internacional i President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.
Miguel Zerpa Zafrané, Doctor en Ciències Mèdiques i Professor Titular de la Facultat de Medicina de la Universidad Central de Venezuela, en entrevista concedida a la publicació digital VITAE, de l’Acadèmia Biomèdica Digital, va comentar sobre Corachán:
“A Veneçuela pot considerar-se la cirurgia abans i després de Corachán, perquè amb ell es van aprendre a utilitzar els instruments d’una altra manera, van variar les tècniques i una gamma de factors que van fer que la cirurgia es convertís en un veritable art…
…Abans de Manuel Corachan, la cirurgia era bàsicament influïda per l’escola francesa i l’alemanya (sobretot la primera). De fet, els primers mestres veneçolans es van formar allà, com ara el doctor Pérez Carreño, format a l’escola alemanya. Pel que fa a l’instrumental, “era una mica rudimentari, menys delicat. Corachán li va donar finesa a l’operació mateixa, li va atorgar delicadesa”.
Obres
La cirurgia en els processos abdominals aguts (1926)
Cirugía gástrica (1934)
Clínica y terapéutica quirúrgicas de urgencia (1936), amb Francesc Domènech i Alsina
Diccionari de medicina (1936)
Fonts:
https://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Corach%C3%A1n
http://dbe.rah.es/biografias/21521/manuel-corachan-garcia
VITAE, Acadèmia Bioμμedica Digital. N ° 39. Juliol-setembre 2009 / ISSN 1317-987X
https://www.corachan.com/en
CRÈDIT FOTO:
https://www.corachan.com/en
ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES DE CATALUNYA I BALEARS. BARCELONA BIBLIOTECA
