Barcelona (ES) 16-2-1892 / Barcelona (ES) 1974

Infermera.

Responsable de la docència de l’àrea materna-infantil de l’Escola d’Infermeria de Caracas.

Neix a Barcelona el 16 de febrer de 1892. Filla de Felip Ricart i Còrdova, III Marquès de Santa Isabel, i d’Adela Roger i Roger de Figueres.

La seva família és la propietària de Can Ricart, antiga fàbrica tèxtil situada en una extensa àrea de Poble Nou barceloní.

Va obtenir el títol de Batxiller a l’Institut Maragall de Barcelona, el 1922. Fa els estudis de Practicant i Matrona a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona entre 1931 i 1933, amb els catedràtics Antoni Morales Llorens i Domingo Agustí Planell.

En 1933, amb una beca de la Fundació Rockefeller, va ampliar estudis a la School of Nursing Western Reserve de Cleveland i després un curs intensiu en la Teachers Schools de la Universitat de Columbia, a Nova York.

Els informes tutorials van destacar la seva capacitat per a la docència.

El 1940 es va exiliar a Veneçuela.

Va ser contractada per l’Escola d’Infermeria de Caracas com a responsable de la docència de l’àrea materna-infantil.

Ricart va ocupar el lloc de Sotsdirectora i Directora ad honorem de l’Hospital Vargas (activitats pràctiques de les estudiants), exercint importants funcions tant com a docent, com en la coordinació de l’Escola, donant suport i assessorant la directora, Aurora Mas.

Posteriorment va col·laborar amb l’Escuela de Enfermería de la Cruz Roja a Maracaibo, ciutat en la qual va romandre fins a l’any 1957.

El 5 de juny de 1956, va sol·licitar el títol d’Infermera a la Universitat de Barcelona, als 64 anys d’edat; i dona com a domicili un pis al carrer Muntaner de Barcelona. Mor el 1974.

Un col·legi públic de Maracaibo, la Unidad Educativa Manuela Ricart i Roger, va portar el seu nom.

Fonts: Mètode. Revista de difusió de la investigació de la Universitat de València. Monogràfic Especial: Ciència i exili. La diàspora dels científics republicans. Mètode 61. Nombre 61. Primavera 2009