Maó, Menorca (ES) 22-6-1904 / Buenos Aires (AR) 1983

Sociòleg i economista.

Fill de l’ebenista Francesc Pascuchi Taltavull (1874 -?) i Margarita Cardona Olives (1876 -?), tots dos de Maó, Menorca.

Va estudiar a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en filosofia i lletres (1926) i en dret (1928). Dedicat a la docència, el 1931 va ensenyar a l’Institut Escola de Parc de la Ciutadella, a Barcelona, i també va ser professor a l’institut de segon ensenyament de Maó.

Incorporat a l’administració pública, en 1937-38 va treballar a la Generalitat de Catalunya.

Exiliat el 1939 a Veneçuela, va reprendre la tasca docent en els liceus de Caracas Fermín Toro i Andrés Bello i en l’Instituto Pedagógico Nacional, on va ensenyar literatura moderna comparada i sociologia.

Allà es va convertir en un formador integral i un docent molt estimat.

En concloure la II Guerra Mundial rep una interessant oferta d’Argentina, la qual assumeix. Als 40 anys és un professional complet i és al país austral on produeix la seva major obra.

En 1946-66 va ser cap de l’oficina general d’assumptes gremials de la Compañía Argentina de Electricidad (CADE). Va publicar els estudis “Els convenis de l’Organització Nacional de la feina” (1946); “La Carta Internacional Americana de Garanties Socials” (1950); “Política de salaris” (1957) i altres. Va publicar també “Nocions d’història de l’art” (1943).

Va col·laborar a la revista Ressorgiment, en què va aparèixer la sèrie d’assajos “Com som els catalans” (1945-1946), i també a la Revista de Menorca. Es va publicar la seva correspondència amb Miquel Carreras i Costajussà.

Fonts:

L’exili republicà: política i cultura. Actes de les Jornades d’Estudi celebrades al Centre Cultural la Misericòrdia. Palma, 18-20 de novembre de 2009. 2011. Barcelona: Consell de Mallorca; Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Foto: Paranimf de la Universitat de Barcelona, per Jesús Corrius – Flickr: Universitat de Barcelona, CC