Barcelona (ES) 1896 / Madrid (ES) 1970

Metge gastroenteròleg.

Va estudiar medicina, es va especialitzar en gastroenterologia i va ser professor de la Universitat de Barcelona.

Va ser autor d’importants llibres per a la professió, com “Sobre el tractament mèdic de l’ulcus gastroduodenal no complicat”, “La visualització radiològica de la vesícula biliar per mitjà de la tetracloro-fenolftaleïna i” El sondatge gàstric fraccionat”.

Va fer la seva revàlida a Veneçuela el 1937. Va exercir a la clínica Luis Razetti. Es va nacionalitzar veneçolà el 1942.

Entre els seus nombrosos pacients va tenir al doctor Rafael Caldera (1916-2009), qui arribaria a ser president de Veneçuela en dues ocasions (1969-1974) i (1994-1999).

Al cèlebre pacient li va diagnosticar una mancança, la qual va ser després ratificada per l’eminent metge novaiorquès Joseph Lintz.

Va ser tan important aquest diagnòstic de Cortés Lladó a la vida de qui seria president de Veneçuela que el fill de Caldera, Juan José, ho esmenta en la seva autobiografia “Mi testimonio”, editat en 2014.

“Des de nen [Rafael Caldera] va tenir molt mala salut. Li costava molt digerir els aliments, tot li queia malament i sempre va ser molt prim. Va arribar a pensar que no tindria una vida molt llarga, fins que en els anys 40 un metge català que estava a Veneçuela i era un gran especialista en l’aparell digestiu, el doctor Mario Cortés Lladó, va descobrir la causa: aclorhídria, és a dir, manca de producció d’àcid clorhídric per digerir el menjar.

Després de moltes anàlisis, un bon amic i paisà de Yaracuy, el savi Félix Pifano, li va aconsellar: “Rafael, ves per als Estats Units i que t’investiguin bé a veure què és això”.

Així ho va fer. Li van recomanar que visités el doctor Joseph Lintz a Nova York, qui li va manifestar: “això que té vostè és incurable i la causa no sabem quina és, però l’únic remei que hi ha és que en tots els àpats vostè prengui àcid clorhídric perquè supleixi el que li falta”.

El diagnòstic de Cortés Lladó havia estat encertat i això va repercutir de manera important en la seva consulta. Tots volien ser atesos pel “metge de Caldera”.

Cortés Lladó va viure molt bé a Caracas. Al costat de la seva segona esposa, la catalana d’origen escandinau Ina Enberg, residien en una mansió situada en una nova urbanització de Caracas, on atenien a les seves amistats amb ‘sofisticació i les maneres formals dels països nòrdics’.

Es tractava d’una bonica casa a la Urbanització La Florida de Caracas, que esmenta Henry Vicente Garrido en la seva tesi doctoral, dedicada a l’arquitecte malagueny Rafael Bergamín:

“Per exemple, la casa a la urbanització San Rafael de La Florida per al doctor Mario Cortés Lladó (1939), on combina patis interiors amb jardins exteriors, sota una estètica novohispana, comú a les seves primeres obres a Caracas, en un entorn dominat per una panoràmica natural que bolca cap al turó Àvila, que domina la ciutat.

La casa quedava molt a prop de l’església de Sant Rafael de La Florida, església que compartia la mateixa directriu estètica”.

D’acord amb Pedro Grases Galofré, Cortés Lladó era un metge molt actualitzat: “Marius, com se’l coneixia en el cercle de les seves amistats, va estar sempre al dia en els seus coneixements mèdics. Tenia bon ull clínic i disposava d’informació molt ben classificada i actualitzada, moltíssim abans que aparegués la informàtica i Internet.

Era un home ordenat, afable i molt proper als seus pacients. No va exercir la docència encara que sí que va tenir a veure amb la formació del Dr. Madureri, estret col·laborador, qui va quedar a càrrec de la seva consulta quan el Dr. Corts va tornar a Madrid el 1963”. En aquesta ciutat va morir 7 anys més tard.

FONTS:

Henry Vicente Garrido. Tesi doctoral. Arquitecturas desplazadas. Rafael Bergamín y las arquitecturas del exilio español en Venezuela” Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid (ETSAM) – Universidad Politécnica de Madrid (UPM) 2012.

Mi testimonio. © Juan José Caldera Pietri. Editorial Libros Marcados, C.A. 2014.

http://pjgrases.blogspot.com/2008/07/mdicos-espaoles-emigrados-venezuela_29.html

Font fotografia:

Casa Cortés Lladó, urbanització San Rafael de La Florida. Vistes de façanes Sud i Oest. Velutini y Bergamín C.A. Caracas, 1939. Font: Arxiu Família Bergamín, Madrid (AFB). Publicada a la tesi doctoral de Henry Vicente Garrido.