Barcelona (ES) 7-5-1903 / Caracas (VE) 25-5-1964

Il·lustrador.

Dibuixant humorista. Estudiós del folklore veneçolà.

Fill del taquígraf Rafael Cardona i Mercader i conegut com a Quelus (llatinització parcial del seu nom de pila), Miquel Cardona, aviat va mostrar les seves aficions artístiques orientades cap al dibuix humorístic en publicacions periòdiques catalanes, com “la Publicitat” *.

Les circumstàncies polítiques el van portar a l’exili a París a la fi de la Guerra Civil espanyola i, finalment, a la marxa cap a Caracas.

A Veneçuela canvia d’activitat i es converteix en un destacat estudiós del folklore del seu país d’adopció.

Arriba a Veneçuela el 1947 i a l’any següent li va ser confiada la Sección de Folklore Material al Servicio de Investigaciones Folklóricas Nacionales, de Caracas.

El 1953 aquesta entitat va ser elevada a la categoria d’Instituto de Folklore del Ministerio de Educación, i des de 1954 Cardona va exercir el càrrec de subdirector, posició que l’any anterior havia ocupat un altre català, Abel Vallmitjana.

L’activitat de Cardona al Servicio de Investigaciones Folklóricas i a l’Instituto de Folklore va ser exemplar, pel voluminós conjunt de treballs realitzats i per la qualitat d’aquests. No hi va haver tema que no investigués, des de la música, la vestimenta, els jocs, els noms o les joguines.

Cardona mor el 25 de maig de 1964, amb tot just 61 anys i encara molt a donar.

Arran de la seva mort li van dedicar un número de la butlleta que publicava mensualment l’esmentat Institut i van donar el seu nom a una sala d’aquest.

El director de l’Institut de Folklore, professor Luis Felipe Ramón i Rivera (1913-1993): “Quan a mitjans de 1947, amb pocs mesos d’iniciats els treballs del Servei d’Investigacions Folklòriques Nacionals vam veure el primer treball de Miguel Cardona, publicat a la Revista Venezolana de Folklore, no pensem que el seu autor es convertiria en el que va arribar a ser: el més gelós defensor de les nostres tradicions …

Coneixem casos exemplars d’amor a Veneçuela en molts homes que no van néixer aquí, però Cardona va ser un cas singular de compenetració i agosarada obstinació a favor de les nostres coses. Tenia la visió universal de l’home culte, l’escepticisme d’una maduresa tallada a cops d’adversitat, al qual contraposava una fe indestructible en la destinació de la humanitat. Tot això el va posar al servei d’una causa: Veneçuela. I aquí va deixar les seves arrels i la flor de la seva llar, que queda en bona llavor per honor i servei de la pàtria … Ara ha marxat per sempre, lluny de la seva pàtria d’origen … Aquí queda en les seves obres per sempre. Va ser un exemple d’amor i servei a Veneçuela, que ell va donar amb alta fidelitat, com el millor dels seus fills!”.

Algunes obres:

“Temas del Folklore venezolano”. Ediciones del Ministerio de Educación, Dirección de Cultura y Bellas Artes, Departamento de Publicaciones, 1964 – 480 pàgines

* La Publicitat va ser un periòdic editat a Barcelona entre 1878 i 1922, escrit en castellà. Al llarg la seva història el diari va estar sota el control de diversos propietaris, sent gradualment catalanitzat i succeït per La Publicitat, el 1922.

 

FONTS:

http://humoristan.org/es/autores/quelus/

Fotografies. Pàgines interiors d’una de la seva obra “Temas del Folklore venezolano”