Barcelona (ES), 1895 / Caracas (VE) 18-12-1942

Infermera.

Directora fundadora de l’Escuela Normal Profesional de Enfermeras (1938) i de l’Escuela Nacional de Enfermeria (1940).

Neix a Barcelona i des de molt petita va mostrar interès en la medicina. Va ser primer infermera pràctica a la Clínica de Santa Madrona, que va ser una de les principals clíniques de maternitat de la ciutat comtal. Després va ascendir a Dama Infermera de la Creu Roja Internacional i després a Infermera Internacional a Londres.

Durant dos anys (1931-1933) va ser becada per la Fundació Rockefeller per a estudis superiors a l’School of Nursing Western Reserve de Cleveland, i després, East Harlem Nursing and Health School de Nova York. En la seva estada a Amèrica del Nord va estudiar Administració i Organització Hospitalària i Sanitària.

Al seu retorn a Espanya va ser infermera de salut pública a Madrid, càrrec que exerceix breument, ja que és cridada a Barcelona per fundar l’Escola d’Infermeria de la Generalitat de Catalunya, dirigint-la fins a 1936, quan va viatja a França a treballar a l’American Hospital de París.

En 1937 va ser contractada pel Ministerio de Educación de Venezuela per fundar l’Escuela Normal Profesional de Enfermeras el 1938 i de l’Escuela Nacional de Enfermeras (ENE) el 1940.

Posteriorment va ser directora i organitzadora dels cursos d’Auxiliars d’Infermeria de la Unió de Dames de l’Acció catòlica. Era una dona de fort caràcter i estricta disciplina. Es va mantenir soltera.

Mor a Caracas el 18 de desembre de 1942, sense deixar descendència.

FONTS:

https://metode.es/revistas-metode/monograficos/enfermeria-y-exilio.html

L’EXILI SANITARI FEMENI DE 1939 Ferran Sabaté.

Ciència, salut pública i exili (Espanya, 1875-1939) Per Josep Lluís Barona

Fotos: Montserrat Ripoll (circa 1935) © Revista ENE, de l’Escola Nacional d’Infermeria de Caracas.