Cornellà de Terri, Girona (ES) 20-11-1754 / Madrid (ES) 30-12-1822

Arquebisbe de Caracas.

Canonge. Xantre (Mestre cantor).

Encara que diversos autors introdueixen variants en el nom de la localitat de naixement, un petit poble de la comarca del Pla de l’Estany, la seva veritable denominació és tal com aquí es consigna.

Va cursar estudis eclesiàstics al Seminari de la seva diòcesi i els va completar a la Universitat de Cervera, on es va doctorar en Dret Civil i es va llicenciar en Dret Canònic. Va rebre l’ordenació en 1784.

Protegit del bisbe de Girona, Tomás de Lorenzana, va arribar a ser el seu vicari general i xantre del cabildo.

El 17 de gener de 1808 se’l va nomenar arquebisbe de Caracas i va ser consagrat, camí del seu destí, a Las Palmas de Gran Canària, pel bisbe d’aquelles illes, Miguel Verdugo, l’11 de juny de 1810.

La difícil comunicació amb les Canàries i la gravíssima situació política de la Península, revoltada contra Napoleó, van reduir la solemnitat de l’acte perquè els altres assistents no eren dos bisbes, sinó dos sacerdots illencs.

Si la invasió francesa havia convertit la Península en un camp de batalla, no anava a ser més tranquil l’escenari a què arribava Coll i Prat, en ple procés d’independència. Allà va mostrar un tarannà contemporitzador amb les successives autoritats, realistes o independentistes, que, una per una, aconseguien el poder, procurant sempre salvar vides i inclinant-se, segurament més per necessitat que per convicció, potser en alguna ocasió massa per la causa de la independència. Això no va agradar a Madrid, que seguint les recomanacions del general Pablo Morillo (1775-1837), el van fer tornar a Europa.

Ja a l’Espanya peninsular va haver de justificar la seva conducta. I fins a 1821 no se li va permetre tornar ala seva arxidiòcesi. Però allà, després de la derrota de Carabobo, era impossible el seu retorn.

Va ser designat bisbe de Palència (Castella i Lleó), el que va passar el 19 d’abril de 1822. Va morir al desembre de 1822 i no va poder prendre possessió del seu nou bisbat.

Font:

http://dbe.rah.es/biografias/15908/narciso-coll-y-prat

Crèdits foto: Arquebisbe Narcís Coll i Prat and Vicente Aramburu, ca. 1811. Oli en llenç, 55 1/2 x 37 3/4 in. (141 x 95,9 cm). Obsequiat a Lilla Brown en memòria del seu espòs, John W. Brown. Fotografia extreta del Museu Fotogràfic de Brooklyn, 2015.