Barcelona (ES) 10-2-1923 / Barcelona (ES) 23-6-2011

Escriptora.

Filla de Carles Pi i Sunyer i Carme Cuberta Aroles. El seu pare va ser conseller de la Generalitat republicana amb els presidents Macià i Companys, alcalde de Barcelona i ministre de la República.

Emprèn l’exili l’abril de 1938, amb 14 anys, deixant a Catalunya al seu pare i al seu germà gran mobilitzat. El seu exili el va passar un any a França; onze anys a Anglaterra, amb la família completa, on va viure tota la segona guerra mundial; dos anys als Estats Units estudiant, i vint-i-dos a Veneçuela en un exili més pacífic.

A Caracas (VE) es va casar amb el fisiòleg i diabetòleg, Rossend Carrasco i Formiguera. Després dels 36 anys que va durar aquest exili, al morir el seu pare a Caracas el 1971, va tornar a Catalunya el 1974.

Juntament amb els seus germans Carolina i Oriol, va formar part del patronat de la Fundació Carles Pi i Sunyer d’estudis autonòmics i locals i, a més, va presidir la Fundació Rossend Carrasco i Formiguera per a la Recerca i Tractament de la diabetis.

Va escriure el llibre “L’exili manllevat” on el vers: “Vivimos de prestado” de la poetessa Núria Parés, exiliada a Mèxic, li va inspirar el títol del llibre.

Va morir a Barcelona (ES) el 23 de juny de 2011, als 87 anys.

L’exili manllevat  (Proa SA Edicions. 2006)

Núria Pi-Sunyer dóna el testimoni de la segona generació d’expatriats: aquells a qui l’exili no els va sobrevenir en la plenitud de la vida, sinó de ben joves.

Per a ells, l’exili va significar una intensa experiència d’aprenentatge vital. L’autora evoca l’exili familiar arran de la desfeta de la Guerra Civil i un periple de més de quaranta anys per França, Anglaterra i Veneçuela.

Font: http://vocesdeexilio.blogspot.com/2012/11/nuria-pi-sunyer.html

Fotografia: Núria Pi-Sunyer i Cuberta de Carrasco. Circa 1980. Autor desconegut.