Gijón (ES) 24-11-1917 / Canet de Mar (ES) 2001

Modista. Política. Escriptora.

Otília va néixer a Astúries, filla de català, en una família obrera de trajectòria política catalanista. Als 17 anys ja assisteix a conferències en els locals del Bloc Obrer i Camperol (BOC). Participa en els esdeveniments d’octubre de 1934 a Barcelona i participa en la creació del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) l’any següent.

Freqüenta les companyies d’Andreu Nin, Joaquim Maurín i altres dirigents del partit. És empresonada a partir de maig de 1937, en l’atac dels estalinistes en contra del POUM. A la txeca (sort de centre de detenció no oficial) coneix a Katia Landau, militant comunista heterodoxa austríaca i fan una vaga de fam. Ambdues són posades en llibertat a l’entrada dels franquistes a Barcelona i passen a la clandestinitat, ja que no ha pogut fugir amb la retirada republicana.

Travessa la frontera francesa amb els passadors de muntanya, però serà detinguda a Perpinyà i portada al camp de concentració d’Argelers. Quan surt del camp, ja amb el seu company Linus Moulines, van residir a l’Alemanya nazi, passant per la França ocupada. A Alemanya treballa i sobreviu gràcies al seu ofici de modista.

Finalment decideixen marxar cap a Amèrica i s’estableixen a Caracas, on el seu espòs el llibreter Linus Moulines i Gascons exerceix el seu ofici. Allà neix el seu fill Ulisses Moulines (1946), filòsof de la ciència, que va ser professor a la Universitat Autònoma de Mèxic, catedràtic a la Universitat de Bielefeld (Alemanya) i director de l’Institut de Teoria de la Ciència i Estadística a la Universitat de Munic.

Otília sol·licita i rep la nacionalitat veneçolana. La seva cèdula d’identitat va ser la número 1.715.011 i el seu domicili s’indica a la parròquia El Recreo, municipi Libertador, Districte Capital la qual cosa era lògic doncs la Llibreria Politècnica Moulines del seu espòs quedava al carrer Villaflor de Sabana Grande, a Caracas.

El 1997 va tornar a Catalunya i va redactar i va publicar les seves memòries. Posteriorment van ser editades de nou amb el nom “De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi” i constitueixen un document excepcional sobre els anys previs a l’esclat de la guerra civil espanyola i la posterior sortida de país de milers d’homes i dones republicans, que fugien de la repressió del franquisme.

Mor a Canet de Mar, als 84 anys.

El 2006, la ciutat de Barcelona li va dedicar un carrer al districte de Gràcia, on hi havia viscut.

Fonts:

«Otília Castellví». Diccionari biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).

«Surt a la venda ‘De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi’, d’Otília Castellví». Vilaweb, 2003.04.17. [Consulta: setembre 2019].

«Carrer d ‘Otília Castellví». Ajuntament de Barcelona. Nomenclàtor. [Consulta: setembre 2019].

«Sobreviure sota les bombes». El País, 30-11-2008.

Bibliografia

Castellví, Otília. De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi. Quaderns Crema, 01/03/2003 (Col. D’un dia a l’altre, 13).

Portada del llibre “De las checas de Barcelona a la Alemania nazi”.