Ibi (ES) 11-11-1908 / Caracas (VE) 24-2-1961

Poeta.

D’origen humil i sense formació escolar, es va traslladar amb la família a Alcoi el 1919 on va treballar en empreses tèxtils. El 1928 va marxar a València, on trobaria l’ambient cultural i intel·lectual necessari per a la seva formació autodidàctica. Allà comença, ja de gran, a acudir a un col·legi nocturn i es dona a conèixer a través dels mitjans de comunicació locals amb breus poemes. A l’any següent d’arribar a València, va publicar la seva primera obra “La cruz de los crisantemos” molt ben acollida en els cercles literaris locals.

Amb el despertar del primer llibre i el seu relatiu èxit, es va llançar a crear una revista literària, Murta, juntament amb Ramón Descalzo i Rafael Duyos Giorgeta, on aconsegueix que publiquin articles i obra d’escriptors de la talla de Luis Cernuda, Max Aub o Vicente Aleixandre. Proclamada la Segona República, es va afiliar al Partit Comunista, integrant-se en la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris. En el període republicà va desenvolupar una intensa tasca poètica molt vinculada als processos de repressió contra els moviments d’esquerra.

Declarada la Guerra Civil, la seva vinculació amb els intel·lectuals antifeixistes es va incrementar, col·laborant en publicacions com El Mono Azul i La Hora de España, entre d’altres. Va participar activament en el II Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura celebrat a València el 1937 i convocat per l’Aliança Internacional d’Intel·lectuals Antifeixistes. Allí va conèixer i va entaular amistat amb Nicolás Guillén, Josep Renau, Vicente Huidobro i Bertolt Brecht, i va disputar amb Fernando de los Ríos el paper de la Unió Soviètica en la formació de l’esquerra, just poc després que Pla i Beltrán publiqués les seves lloances al règim soviètic en el seu poema Salud, Moscú.

Encara que va poder, no va marxar en acabar la Guerra Civil i va ser pres i empresonat pel règim franquista. Condemnat a mort, la pena va ser commutada i va sortir de presó el 1946. Va romandre a Espanya fins a 1955, temps en el qual la seva obra es va publicar sota pseudònim i va circular de manera clandestina. Finalment va aconseguir sortir d’Espanya i es va establir a Santo Domingo, per a poc després marxar a Veneçuela on va viure fins a la seva mort.

Arriba a Caracas l’1 d’octubre de 1955. Aconsegueix treball en la premsa local (diari El Nacional), probablement ajudat pel seu paisà Josep Moradell i Payet, cap de redacció. La seva vasta cultura li resulta un important trampolí per a realitzar articles de rememoració. Són articles en els quals també parlarà de si mateix, desempolsant records i fins i tot literaturitzant el seu passat.

També va escriure d’art, sobretot de pintors, farà ressenyes de llibres, breus assajos sobre escriptors veneçolans i molts relats, ja que cada col·laboració, del tipus que fos, es pagava molt modestament.

Per sort, en aquests moments aconseguirà també una feina fixa, a la Biblioteca Nacional de Caracas, encara que sense renunciar a la creació literària.

El 1958 ja ha aconseguit portar a Veneçuela a la seva dona i la seva filla. Un any després (1959), és promogut al càrrec de redactor en cap del Butlletí de la Biblioteca Nacional.

En aquest mateix any, li fan objecte del seu tracte amistós en sengles visites a casa Pablo Neruda i més tard Rafael Alberti i la seva dona, María Teresa León.

Pasqual va morir el 24 de febrer de 1961 d’un infart mentre conversava amb la seva esposa.

Fonts:

Blasco, Ricard: La premsa al País Valencià. València, 1983.

Bonet, Joan Manuel: Diccionari de les avantguardes a Espanya (1907-1936). Madrid 1995, Aliança Editorial.

http://www.miguelhernandezvirtual.es/new/index.php?option=com_content&view=article&id=1286:pla-y-beltran-pascual-jose&catid=104:coetaneos&Itemid=119

fotografies:

Pasqual Pla i Bernal: Barcelona. Circa 1950. Autor desconegut.

Pasqual Pla i Bernal (de peu, a la dreta), a casa seva de Caracas, rebent a Pablo Neruda qui va aconseguir el Premi Nobel el 1971. Autor desconegut.