La “bailaora” va visitar Veneçuela el 1946, el mateix any que Hermann Hesse va guanyar el Nobel de Literatura.

Carmen Amaya Amaya (Barcelona ES -1918 – Bagur ES 1963) és, probablement la bailaora més universal que ha donat el flamenc. Es va criar a Barcelona, en una de les barraques de la platja del Somorrostro, on ara hi ha les platges Nova Icària i Bogatell.

Ja de petita ballava en locals públics de la ciutat. Per la seva passió en la interpretació de les danses, va ser coneguda els primers anys com El remolino gitano. A finals de la dècada de 1920, la balladora flamenca Raquel Meller la va incorporar a la seva companyia per anar a París, on el 1929 va actuar, formant part del Trío Amaya.

Va realitzar diverses pel·lícules per a la productora Filmófono i va triomfar com a ballarina, tant a Espanya com a la resta de món. Es va presentar en els escenaris més importants, com el Carnegie Hall de Nova York.

És considerada una de les artistes més extraordinàries del ball flamenc. Va ser membre honoris causa de molts conservatoris americans. En homenatge a la seva obra, va rebre poc abans de morir, l’Ordre d’Isabel la Catòlica.

De visita a Caracas

Tot just concloure la II Guerra Mundial (1939-1945), Veneçuela –segon exportador mundial de petroli– es converteix en un mercat interessant per a qualsevol artista. El 1946 es presenta al Teatre Municipal de Caracas amb l’obra El Embrujo.

El crític Lorenzo Madrigales va escriure al diari La Esfera de Caracas la següent ressenya:

“Caracas ha estat testimoni d’un espectacle inimaginable. L’esplèndida bailaora va delectar el públic amb un ball inenarrable, amb gestos que expressaven la valentia de la dona gitana i la força expressiva fulgurant que a torrents sortia dels seus talons i captivava a tots amb el seu ritme expressiu. La seva mirada dura, gairebé punyent trencava en mil petits trossos la possibilitat esquiva d’un lleu contacte visual i les frenètiques palmes recordaven a un cor accelerat”.

No va tornar a Veneçuela. Moriria a Begur, Girona, amb 45 anys.

 

Fonts:

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0003370.xml

Caminos del cuerpo. Una visión de la danza escénica venezolana del siglo XX. C. Paolillo y otros. Fondo Editorial Iudanza, 2008.

Foto: Carmen Amaya, circa 1960. Manel Gausa via Wikimedia.